Urbanisme

Girona demanarà una pròrroga per no perdre 400.000 euros del «pla Zapatero»

La retirada d'unes línies elèctriques per fer el pont sobre el Ter no han començat per la falta d'acord amb els amos dels terrenys

El regidor d'Urbanisme, Joan Pluma, admet que ara per ara i sent el mes que som encara «no hi ha un acord tancat amb els propietaris» dels terrenys al sector de l'antiga central Aurora, i ho atribueix «a la petició d'unes dades de la propietat». Concretament, els propietaris reclamen una zona d'aparcament en un vial que quedarà com un cul-de-sac amb la construcció del pont nou.

El canvi d'ús del sector fa temps que s'arrossega i acumula un llarg i complex litigi judicial. Actualment, la requalificació del sector està aturat per la sentència del TSJC, que va anul·lar el procés i va donar la raó a l'Associació Naturalistes de Girona (ANG). El jutge considera que el sector és una zona inundable, i per això no valida el procés fet per l'Ajuntament i que després va aprovar la Generalitat. El propietari dels terrenys, Martí Casas, assegura que ara no té «cap pressa», i té previst presentar un recurs contenciós administratiu contra el procés d'expropiació forçosa que va iniciar a l'estiu l'Ajuntament per poder executar el projecte de trasllat de les línies elèctriques.

Des de l'any 2003 els amos dels terrenys asseguren que han tingut l'oportunitat per fer-hi una discoteca, algun restaurant o un gimnàs, però que el procés obert no ha permès tirar endavant cap dels projectes. Casas calcula que li expropiaran cap a 40.000 metres quadrats, i de moment si no s'arriba a cap acord no permetrà que comencin els treballs, ja que cal passar per la seva finca. Tot plegat fa que es posi en dubte el projecte si no hi ha acord i acaben passant els sis mesos de pròrroga que permet el fons estatal d'inversió local.

72
actuacions a Girona.
El fons estatal d'inversió local (FEIL) ha permès aquest 2009 realitzar un total de 41 projectes, que han suposat la intervenció en 72 punts de la ciutat. De fet, un dels projectes que han afectat més la ciutat ha estat la connexió amb fibra òptica de diversos equipaments municipals, cosa que ha obligat a fer set quilòmetres de canalitzacions, i s'han instal·lat 13 quilòmetres de fibra òptica, amb un cost de prop d'un milió d'euros. Aquesta mateixa quantitat s'ha invertit aquest any gràcies al fons estatal en el reasfaltatge de diversos carrers de la ciutat, entre els quals, els prop de tres quilòmetres del carrer Barcelona, actuació que finalment s'ha fet amb només una capa superficial en haver-se detectat que sota el quitrà hi ha amiant, un producte que és altament tòxic.

Acabades diverses places del centre

El pla de Zapatero, que s'ha executat al llarg d'aquest any, ha permès posar al dia diverses places cèntriques de Girona. Fa unes setmanes es van acabar de treure les últimes tanques de la plaça Marquès de Camps, cosa que ha permès eixamplar considerablement la zona d'espera per a la gent que agafa els autobusos. La inversió ha estat de prop de 250.000 euros, i també ha servit per millorar els accessos al jardinet i per adequar les cantonades de la plaça amb la ronda Ferran Puig. Dimecres passat es va obrir totalment la plaça Diputació, al darrere de la Casa de Cultura. La inversió de 216.000 euros ha permès canviar-ne el paviment, eliminar els parterres i el monument i posar-hi mobiliari nou i una zona de jocs infantils. Un altre espai que ja té la intervenció acabada és la plaça Vicens Vives, al darrere dels jutjats. En aquest cas s'ha canviat el paviment, que estava trencat en diverses zones des de feia anys i quan glaçava relliscava. Una altra obra acabada, però lluny del centre, és la plaça Fita de Montjuïc, amb jocs infantils i pista esportiva.

Esperant els ajuts nous

L'equip de govern treballa per determinar quins projectes s'inclouran en el segon pla de Zapatero, que el govern estatal farà arribar als municipis per afrontar la crisi econòmica. A la ciutat de Girona li pertocaran en aquesta ocasió 10,2 milions d'euros, una quantitat inferior a la rebuda l'any passat, quan va permetre fer una inversió de més de 16 milions d'euros. L'Ajuntament de Girona ha trencat una tradició i la setmana de Fires no ha fet l'habitual ple de pressupostos, precisament, perquè esperava que sortís la convocatòria del nou pla d'ajuts estatal. Els projectes aquest any s'han de destinar a obres que garanteixin la sostenibilitat econòmica, ambiental o social. Una de les novetats és que un 20% de despesa corrent es pugui destinar a serveis socials, una de les àrees amb més demanda per la crisi.

Centres i escola bressol

El projecte més car inclòs en el FEIL pel consistori de la capital gironina va ser la construcció de l'escola bressol de Montilivi, que s'executa a la plaça Ciutat de Figueres. El cost d'aquesta obra voltarà els 1,6 milions d'euros i servirà per dotar aquest sector de la ciutat d'una escola bressol. A més, el projecte incorpora un innovador sistema de refrigeració i escalfament de l'edifici aprofitant les aigües subterrànies. Un altre projecte important que s'executa és la remodelació del centre cívic de Sant Narcís, amb més d'un milió d'euros i que permetrà refer la caixa escènica i diversos aspectes obsolets de la sala multifuncional que té aquest equipament públic, un dels més utilitzats de la ciutat. Unes altres obres amb quantitats importants són la remodelació del complex esportiu de la Devesa, amb 950.000 euros i que permetrà renovar el vas de la piscina, fer pistes de tennis i de pàdel. El projecte va amb el temps just, ja que s'ha anat fent per fases i la piscina es va tancar a finals d'agost. Tot i això, es compta que es podrà complir el termini. També destaca la graderia del camp de Montilivi, amb 1,2 milions d'euros.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.