Oposició en comú

El que havia de ser una negociació més o menys de tràmit sobre una qüestió essencialment logística, s'ha convertit ja en un afer clarament polític que enfronta el govern d'Ada Colau amb el gros de l'oposició a l'Ajuntament de Barcelona. Les converses per acordar unes regles bàsiques de funcionament intern de la corporació durant el present mandat s'han convertit en un serial que, per bé o per mal, s'hauria de desencallar avui en una reunió de la junta de portaveus forçada per CiU, Ciutadans, ERC, el PSC i el PP –la CUP s'ha autoexclòs de la polèmica–, a la qual tots acudiran amb una proposta consensuada d'antuvi. Una aliança tàctica de partits que, per ara, té caràcter purament circumstancial, però que, en funció de com es tanqui aquest capítol, podria ser la base per articular estratègies d'oposició més o menys comunes.

La pedra a la sabata que impedeix que, ara mateix, hi hagi acord és el capítol del repartiment d'assessors. En virtut de l'aplicació de la LRSAL, la corporació ha de reduir –des d'avui mateix– la seva borsa de personal eventual de 163 a 92 treballadors. L'última proposta del govern de BComú és redistribuir la retallada amb l'oposició. D'aquesta manera, l'executiu es quedaria amb 62 dels 120 assessors que ara té, mentre que l'oposició es quedaria amb 30 dels 43 actuals. CiU, Ciutadans, ERC, el PSC i el PP entenen, però, que aquesta distribució és poc equitativa, ja que, entre altres arguments, l'Ajuntament té la capacitat, a través justament d'un retoc de la LRSAL, d'engreixar la seva borsa de personal de confiança contractant-lo, per exemple, com a càrrec. Si es fes així es podrien incrementar els eventuals que correspondrien a l'oposició, i després redistribuir-los per cada partit en funció dels seus representants electes. Aquesta és una de les propostes consensuades que plantejaran en la trobada d'avui.

A banda de discutir qüestions com ara l'organització de les comissions municipals –en principi quatre– i a qui corresponen les seves presidències –en aquests apartats les possibilitats d'entesa són més elevades–, partits com ara ERC plantejaran a la junta de portaveus qüestions com per exemple les retribucions. Els republicans volen un esquema de joc clar sobre quins membres del govern i càrrecs externs s'apliquen les limitacions de sou del codi ètic de BComú –2.200 euros nets al mes– i quins no.

I, finalment, l'oposició també està d'acord a exigir un cert grau de formalitat en la relació amb l'executiu. Què vol dir això? Doncs que en reunions com la d'avui, de rang oficial, exigeixen que hi participi un regidor electe i el secretari municipal que aixequi acta. Això suposa no voler com a interlocutor institucional –en l'aspecte polític, ja és una altra cosa– assessors del partit, com ara Adrià Alemany, el marit de Colau, que va ser qui va dur la batuta en la junta de la setmana passada.