Núria Esponellà guanya el premi Luján amb un llibre situat a Sant Pere de Rodes
El guardó, destinat a la novel·la històrica en català, l'aconsegueix l'obra «Entre murs», de l'escriptora empordanesa
Maria Carme Roca, com a portaveu del jurat del premi Luján, es va referir a Entre murs com a «novel·la molt completa, que capta un indret emblemàtic de Catalunya». El jurat ha ressaltat la notable ambientació del llibre, incloses les intrigues de poder i el marc artístic «increïble» que és Sant Pere de Rodes.
«El lloc imposa, és tel·lúric», afirma Núria Esponellà referint-se al monestir. En els últims anys ha portat a terme una investigació a fons del lloc. «Va ser una immersió total, dia i nit, aprofundint en la història, l'arquitectura i l'escultura.» L'escriptora empordanesa, que no és historiadora, es va documentar minuciosament: ha aprofitat diversos personatges reals, com és el cas del bastant desconegut Mestre de Cabestany (anomenat «mestre Peira» al llibre) i s'ha centrat meticulosament en la cronologia del monestir. Hi va passejar diverses vegades per tal de captar-ne l'atmosfera: «He arribat a cantar damunt de l'altar, en la foscor, hi ha una acústica extraordinària.»
Valors i incògnites
«No volia oferir una visió massa simplista, reduïda a les pors i les supersticions», afirma l'autora, conscient de la vida intensa d'aleshores. «Hi havia diversos valors, com la confiança o la paraula dita, que ajudaven la gent a acceptar millor el seu destí.» La llibertat és un dels temes principals: «Els murs no són només físics, sinó també interiors. Els protagonistes s'enfronten als seus propis fantasmes.» Esponellà es planteja a més debatre alguns dels misteris que envolten el monestir, poc investigat literàriament. Es pregunta com un monestir així va poder ser construït en unes condicions i un escenari tan rebuscat; com deuria ser el paisatge empordanès el segle XII, o com deurien arribar fins allà els marbres de Carrara amb què es va construir el portal.
Esponellà reconeix que aquesta novel·la, la seva primera històrica, és també la més complexa. Ha aprofitat per comparar els senyors feudals d'aleshores amb els banquers d'avui: «Les corrupteles sempre existiran.»
El Premi Llibreter recau en «Winesburg, Ohio»
La seminal obra de Sherwood Anderson Winesburg, Ohio (1919), editada per Viena Edicions i Acantilado (en català i castellà respectivament), ha rebut el Premi Llibreter de narrativa en el seu desè aniversari. El jurat ha reconegut unes «edicions i traduccions molt acurades» d'una obra literària «d'escola, d'un autor que és poc conegut aquí.» Segons la portaveu del jurat, Carme Ferré, la novel·la «reflecteix molt bé la societat nord-americana mitjançant un conjunt d'històries mínimes entrellaçades». Jaume Vallcorba, director d'Acantilado, reconeix Anderson com una de les figures fonamentals de la literatura del segle XX: «Va suposar un trencament, una nova perspectiva que va obrir els camins de la narrativa nord-americana», continuada, segons l'editor, per John Dos Passos amb Manhattan Transfer i Ray Bradbury amb Cròniques marcianes. Ferré destaca la «dificultosa» feina de selecció entre uns setanta llibres: les escriptores catalanes Sílvia Alcàntara i Judit Pujadó, amb Olor de Colònia (Edicions de 1984) i Les edats perdudes (Empúries) respectivament, han estat finalistes.
Pel que fa al premi Llibreter d'àlbum il·lustrat, el títol guardonat ha sigut Compte amb la granota (Editorial Joventut), de William Bee. El jurat ha raonat que «totes les parts del llibre estan al servei de la història, narrada amb humor i il·lustracions impactants». Bee és un reputat il·lustrador anglès que ha fet dissenys per a Random House, entre altres editorials. Elodie Bourgeois, d'editorial Joventut, ressalta que el llibre «té tots els ingredients d'un conte tradicional, però Bee hi dóna un gir modern».