economia
El CETA, l'acord UE-Canadà, deixa sense protecció les DO
El tractat de liberalització comercial no reconeix les marques de qualitat lleidatanes, i permetrà al Canadà patentar-les i elaborar-ne succedanis
Elimina el principi de precaució alimentària i introdueix 80 plaguicides nous
Avui, la Unió Europea fa un pas significatiu per a la ratificació oficial de l'acord comercial amb el Canadà, anomenat CETA, per la seva sigla en anglès. Considerat també una prova d'una futura aprovació del TTIP –congelat arran de la forta contestació de consumidors i pagesos a la UE–, el CETA és el tractat comercial més important signat fins ara per la UE. Els seus opositors, entre els quals la plataforma Stop CETA Ponent-Pirineus, que es va manifestar dissabte passat a Lleida, alerten del fort impacte negatiu que tindria la liberalització per a l'economia rural, l'agricultura i la salut dels europeus.
El CETA estableix l'eliminació respectiva del 95% de tots els aranzels agrícoles. Actualment, sols el 18% dels productes importats del Canadà tenen aranzels. La mateixa CE reconeix un increment significatiu de les exportacions canadenques de vedella i porc, i una davallada europea d'aquestes produccions, subjectes a normes garantistes pels consumidors i per la ramaderia –com el benestar animal– que incrementen els costos de la producció europea. “El CETA no beneficia gens l'agricultura catalana. Aquí, les empreses i el territori de producció són més petits i els costos són més elevats per la mateixa regulació europea. No podem competir en volums. Sols hi surten guanyant les grans corporacions”, assegura el coordinador nacional d'Unió de Pagesos, Joan Caball.
Pel que fa a Catalunya, l'acord només reconeix les denominacions d'origen vinícoles, l'oli i la IGP Llonganissa de Vic. En queden fora totes les lleidatanes: Torró d'Agramunt, Vedella dels Pirineus, Pera de Lleida i Formatge de l'Alt Urgell i la Cerdanya. “El Canadà les podrà patentar com a marca i també elaborar allà torró a l'estil de l'Agramunt”, explica Josep M. Busqueta, un dels portaveus de la plataforma lleidatana. Si hi ha conflictes, a les catalanes sols els quedarà la via judicial.
L'acord suposa eliminar d'una pinzellada el principi de precaució, recollit en l'article 191 del Tractat de la UE i que estableix que, davant un possible risc per a la salut humana o el medi ambient, cal retirar o no autoritzar en el mercat un producte o servei. Històricament, s'ha usat, per exemple, per prohibir l'entrada de carn amb hormones, que es produeix lliurement a l'altra banda de l'Atlàntic. Recentment, la CE ja ha aprovat l'ús d'àcid làctic i aigua calenta reciclada per netejar la carn. El CETA introduirà 80 plaguicides prohibits a la UE. “Els residus fitosanitaris admesos en els aliments a la UE són de 0,1 parts per milió contra 7 parts al Canadà”, assenyala Pere Enciso, de la plataforma. I hi afegeix: “És el triomf dels interessos de les multinacionals; l'alimentació industrial per sobre de la salut dels europeus.”
Porta oberta a l'entrada d'aliments transgènics
Al Canadà i als EUA, les plantes modificades genèticament es poden vendre al mercat sense cap tipus d'aprovació. Fins ara, a la UE el principi de precaució establert en la legislació comuna i les fortes pressions de grups opositors als transgènics han mantingut aquests productes i conreus fora del mercat comunitari. Amb solament una excepció: el conreu de moresc. El CETA es refereix específicament als transgènics i acorda “promoure procediments d'homologació eficients i amb base científica per als productes biotecnològics” i “minimitzar-ne els impactes adversos en les reglamentacions”. És a dir, “accelerar-ne els tràmits d'aprovació i deixar en paper mullat el vet als transgènics de 170 regions europees i 4.700 governs locals”, segons fonts de la plataforma Stop CETA. Fins ara, la UE no ha aprovat un gran nombre de varietats agrícoles, sí autoritzades al Canadà, a causa del nivell de transgènics en els productes.
Llum verd del govern del PP, mentre que el Parlament s'hi oposa
Les negociacions de l'acord van començar fa set anys i es van deixar enllestides el 2014. Avui mateix, la cimera de ministres europeus d'Economia hi ha de donar el vistiplau, en previsió de ser ratificat per la UE i el Canadà el dia 27 d'octubre. El tractat entraria en vigor el 2017 “provisionalment”, mentre encara es tramita en diversos parlaments i estats. Divendres passat, el Parlament való (Bèlgica) hi va votar en contra, i va deixar enlaire el calendari. Els parlaments de Catalunya, les Balears, el País Valencià i Extremadura han aprovat resolucions contràries al CETA. Al Parlament de Catalunya, la resolució es va aprovar amb els vots de CSQP, la CUP, el PSC i una part dels diputats de Junts pel Sí. Malgrat això, el govern espanyol, tot i estar en funcions, va autoritzar la ratificació de l'acord. Els opositors al tractat, moviments civils, sindicats i grups com Podem, critiquen que s'hagi fet gairebé sense debat al Congrés dels Diputats.
