Els estudis d'informàtica a Lleida fan un quart de segle “Estem en un moment de canvis tecnològics apassionants”

Per l'Escola Politècnica Superior han passat cinc directors des de la creació dels estudis d'informàtica. Tots han intentat adaptar-los a la realitat de Lleida, crear sinergies amb altres enginyeries i especialitats i diferenciar-los de la resta de l'oferta a Catalunya

La tardor del 1991, ara fa 25 anys, es va posar en marxa el primer curs de la diplomatura d'informàtica a la Universitat de Lleida, que de seguida es va passar a anomenar diplomatura d'enginyeria tècnica. Era el primer cop que els estudis d'aquesta àrea tecnològica, clau en els canvis viscuts les darreres dècades al món en matèria econòmica i tecnològica, es podien fer des de Lleida.

Els primers cursos es van fer a l'edifici del rectorat. Els alumnes podien triar entre l'especialització en informàtica de sistemes (centrada en l'estructura dels computadors i l'intercanvi i gestió de dades) i la informàtica de gestió (orientada a les seves aplicacions en l'àmbit de l'empresa). En aquells primers anys, informàtica de la UdL havia de competir amb l'oferta dels mateixos estudis de la Unitat Politècnica de Catalunya (UPC), amb més tradició i prestigi, i amb els que oferien les universitats de Girona i de Vilanova i la Geltrú. Els ordinadors ja havien començat a entrar en l'àmbit domèstic, però encara havia d'arribar la revolució que va significar la generalització d'internet: els protocols html i http (que possibiliten la generació i visualització de les pàgines web) es van crear el 1993, i no va ser fins a mitjan dècada que es va començar a generalitzar el correu electrònic. Entre les primeres promocions, que entregaven les pràctiques en disquets, i les generacions actuals d'enginyers informàtics formats a Lleida, ha passat un quart de segle, al llarg del qual les tecnologies de la informació i la seva influència en la vida econòmica i personal, així com en les relacions socials, han fet un salt espectacular. A Lleida s'han creat empreses que són capdavanteres, com ICG Software, Sage i Q-soft, amb clients internacionals, i al parc de Gardeny s'han generat 1.400 llocs de treball, molts dels quals vinculats a la informàtica. Les empreses d'altres sectors han anat incorporant les noves tecnologies i, per tant, els enginyers i tècnics necessaris. “Els de les primeres promocions ara són directius o càrrecs directius o de projectes, o bé han fundat les seves pròpies empreses”, expliquen des de l'Escola Politècnica.