El món real de Bassat

Fa més de tres anys, l'actual director del CCCB, Vicenç Villatoro, i el publicista Lluís Bassat van coincidir en un casament. Durant el banquet, en una golondrina del port de Barcelona, Villatoro va explicar la vida del seu avi. Entre històries familiars, Lluís Bassat també va parlar del seu avi matern, que era d'una família jueva de Corfú. “Com l'Albert Cohen”, va dir-li Villatoro. “Naturalment, com el tiet Albert”, va respondre ell. En aquell moment va sorgir la idea d'escriure El retorn dels Bassat, publicat per RBA-La Magrana.

Vicenç Villatoro (Terrassa, 1957), periodista de llarg recorregut que ha ocupat importants càrrecs institucionals, a més de ser un escriptor que ha rebut els premis més destacats, es va adonar que el món que ell, durant molt de temps, només havia viscut a través de la literatura, per a Bassat era el món real: la vida i la història que li havien vingut donades. Així doncs, va començar a investigar les arrels jueves de Lluís Bassat (Barcelona, 1941), publicista amb més de 400 premis internacionals, que el 2000 –el mateix any que es presentava per primera vegada a les eleccions per a la presidència del FC Barcelona– va rebre el premi al millor publicista espanyol del segle XX.

“La història jueva té una característica especial, el pes enorme de la història, de la cultura i de la paraula. És un món del qual em sento partícip”, assegura Villatoro. “Amb la història d'en Lluís, d'una persona amiga, vaig veure una oportunitat de connectar amb tot un món que fins a aquell moment, per mi només era literatura i que a través d'ell es convertia en vida”, explica l'autor, que va tenir l'oportunitat de treballar a fons en el món literari d'alguns dels seus referents, entre els quals hi ha Albert Cohen, Elias Canetti, Giorgio Bassani i Umberto Saba.

El retorn dels Bassat narra la història europea dels últims segles amb les vivències dels Bassat i els Coen (segon cognom del publicista i sense hac) com a fil conductor. “El meu pare estava obsessionat que jo em fiqués coses al cap quan era nen, perquè tot allò que aprens és l'únic que mai no et poden prendre. Aquesta és la filosofia jueva, que jo comparteixo, de persona que ha hagut de marxar del seu lloc i perdre tot el que tenia”, explica Bassat.

La història jueva està marcada pels exilis, les anades i tornades i els recomençaments. Això és el que volia narrar Villatoro, una antologia de recomençaments. “Volia parlar de l'anar, del tornar i de qui som, que són els grans temes de la literatura i de la vida”, afirma. “Són les grans decisions humanes perquè són la possibilitat de viure més vides en una vida.” Per a ell “aquest és un llibre d'històries que alimenten el vincle entre la literatura i la vida”.

Lluís Bassat li agraeix la tasca d'haver trobat en les seves arrels familiars anècdotes que ni ell coneixia, i admet que “hi ha una cosa que potser la gent no sap i que el llibre explica molt bé, i és que en el món els jueus són diferents, com tothom, n'hi ha des d'ateus fins a ultraortodoxes, i que tot i que per a algunes persones hi ha molta diferència, per a altres no: Hitler els matava a tots igualment”.

El llibre els ha portat a Trieste, Bulgària i Istanbul. “Va ser un gran viatge. Vam creuar els Balcans amb una tempesta brutal, vam haver de pujar les muntanyes i després baixar-les per anar a Rússia, a l'altre costat. Vam tenir la sensació que estàvem vivint una part d'aquella història d'Europa que va viure gent com la meva família”, explica Bassat.

“Precisament mentre ho fèiem, tornàvem a estar enmig de la història europea actual a través del pas dels refugiats sirians que anaven cap a Àustria”, conclou oportunament Vicenç Villatoro.