Veïns i oposició demanen que el primer «ecobarri» barceloní tingui estació de tren
L'accessibilitat a la futura àrea residencial de Vallbona, a Nou Barris, és un dels aspectes que generen més interrogants del projecte
Serà una intervenció pionera, de la qual no hi ha precedents a Catalunya. Es tracta, a grans trets, de crear una nova àrea residencial de més de 30 hectàrees de superfície al barri de Vallbona, amb la particularitat que estarà dissenyada amb criteris ecològics. Una aposta que es traduirà, per exemple, en la instal·lació de plaques solars als edificis, l'aplicació de sistemes sostenibles de tractament dels residus i les aigües, o una ordenació de la mobilitat que doni prioritat al vianant sobre el cotxe.
Ara bé, el projecte tindrà un fort impacte sobre l'urbanisme o les comunicacions del sector nord de la ciutat, ja que un parc de 2.000 nous habitatges provocarà un repunt poblacional en un barri on, ara, amb prou feines hi viuen 1.300 persones. I això obre múltiples incògnites que no estan resoltes, i així ho corroboren les al·legacions de CiU, PP i l'associació de veïns de Vallbona. De manera coincident posen en qüestió el pla de mobilitat que acompanya l'actuació ja que, al seu parer, té mancances evidents. En una zona amb molts dèficits pel que fa a comunicacions, la construcció de l'ecobarri multiplicarà per 5 la mobilitat al conjunt d'aquest entorn, passant de 5.700 viatgers, en un dia feiner, a 33.000. D'aquests, 12.450 es calcula que utilitzaran el transport públic. Per resoldre aquest augment tan brusc dels desplaçaments, el pla enumera mesures molt vagues. En primer terme, obrir un nou vial que enllaçarà amb la Trinitat Vella. Ara bé s'entén que les estacions de Rodalies i metro de Torre Baró –situada a 750 metres a l'ecobarri– han de ser les que absorbeixin la major part dels usuaris que utilitzin el transport públic, i per això es proposa crear una línia «àgil» d'autobús que hi enllaci. També es planteja ampliar el recorregut de línies com ara la 83 o la 159, que ja hi arriben relativament a prop. El projecte també planteja com a solució incrementar la freqüència de pas de l'L-11. Aquesta, però, és una opció que TMB ha insistit reiteradament que no és viable tècnicament, com recull l'al·legació veïnal. La bicicleta ha de ser un altre mode que ajudi millorar la comunicació de Vallbona amb el seu entorn proper, i per això es posa sobre la taula la possibilitat d'instal·lar dues parades del Bicing. A tall de conclusió, el pla de mobilitat assenyala la conveniència que només el 27% dels desplaçaments que es facin a la nova àrea residencial siguin en vehicle privat.
Per a veïns, CiU i PP, aquest conjunt de mesures es insuficient, ja que no permetran absorbir l'increment de mobilitat anunciat. Per això hi ha la coincidència a demanar que es construeixi una estació de Rodalies a Vallbona, ja que es considera que la de Torre Baró quedarà massa lluny. Aquesta actuació es podria dur a terme de manera paral·lela al canvi de configuració que s'haurà de fer, en els propers anys, a les línies que passen per aquest corredor i que afectarà bàsicament la C3 i la C7.
El gran oblidat
Envoltat per turons, autopistes i vies ferroviàries, Vallbona és un petit barri format per blocs i cases unifamiliars que, històricament, sempre ha viscut aïllat de Barcelona. Per trencar aquesta dinàmica estructural, es va planificar una ambiciosa reforma urbanística a través d'un ARE –àrea residencial estratègica–, que és la que permetrà la construcció de l'ecobarri. En total, 2.000 nous habitatges, 1.200 dels quals seran de protecció oficial, que formaran una nova trama urbana connectada amb el barri històric. Paral·lelament, es preservaran les extensions agrícoles i el rec Comtal, dos elements identitaris –i per tant cohesionadors– per als veïns de Vallbona. Una operació, en resum, tan complexa com ambiciosa, amb la qual es busca refer un barri oblidat perquè guanyi població.
Dubtes genèrics
En el cas de CiU i PP, les incerteses sobre el projecte no són sobre aspectes puntuals, sinó que tenen caràcter genèric. Per la federació nacionalista, el volum de sostre edificable previst –165.000 m²– provocarà que el nou barri tingui una forta densitat poblacional, a la qual cal sumar la inconcreció del pla sobre com es gestionaran els residus que s'hi generin. «Ara mateix, tenim dubtes que aquest projecte sigui el d'un ecobarri», sentencia el regidor de CiU Joan Puigdollers. Perquè recuperi aquest caràcter, proposen que es faci subterrània la línia de Rodalies –que passarà a 750 metres dels habitatges– o les d'alta tensió. Una mesura, aquesta última, que també sol·licita el PP, que en les seves al·legacions també emfatitza la necessitat d'incrementar el nombre d'equipaments projectats. Ara bé, on posen l'accent els populars és en la proposta d'augmentar el sòl comercial, que hauria de passar del 10% al 20% de la superfície total. «L'autosuficiència comercial és clau per articular un barri», resumeix el regidor Alberto Villagrasa (PP).
Els propietaris del sòl
Les entitats veïnals i partits polítics no són els únics que han presentat esmenes a un projecte que té un pressupost global, però orientatiu, de 322 milions d'euros. L'empresa Renta Corporación, especialitzada en la compra i venda d'immobles i sòl i que és propietària del 34% dels terrenys on s'ha de fer l'ecobarri, també ha exercit aquest dret. Fonts de la companyia han explicat que les seves al·legacions tenen per objectiu «ajustar els costos i les càrregues del projecte, ja que aquest es va dissenyar en un moment en què el mercat immobiliari estava a l'alça». I ara, és clar, amb la crisi que travessa el sector, cal refer els números. No quadren. Les mateixes fonts han afegit que ja estan negociant aquests retocs amb el consistori i, per tant, esperen arribar a un punt d'encontre. De temps en tenen, ja que el projecte de Vallbona tot just ha iniciat un feixuc procés de tramitació i, a hores d'ara, no hi ha fases d'execució. Ni tan sols orientatives.