Voleibol sobre gespa

Un dels pocs esports en què la selecció catalana pot competir oficialment a nivell internacional és el fistball, una modalitat que encara no fa ni tres anys que es va començar a disputar a Catalunya. La seva introducció al país va tenir lloc quan uns quants jugadors aficionats al voleibol, amb el qual el fistball té moltes similituds, van cercar per internet un esport alternatiu que poguessin practicar de manera amistosa, fins que van trobar aquesta pràctica provinent d'Alemanya. El gener de 2007 van començar a disputar els primers partits entre ells, sense cap altra pretensió que divertir-se.

Un dels seus practicants habituals, Francesc Ferrer, tenia amistat amb Ignasi Doñate, director general de Projecció Internacional d'Organitzacions Catalanes, que els va animar a contactar amb la Federació Internacional de Fistball i a constituir-se en associació. El president de la federació internacional els va fer una visita i els va proporcionar assessorament i entrenadors per aprendre'n. Només mig any després, l'agost de 2007, ja s'havia formalitzat l'Associació Fistball Catalunya, que va començar a treballar per estendre la pràctica d'aquest esport per tot el territori i per constituir una selecció catalana que competís en els campionats d'Europa i del món.

Més de dos anys després, ja hi ha cap a 300 jugadors amb llicència i cinc clubs que juguen la lliga catalana: el CV Cornellà, el CV Vall d'Hebron, l'Associació de Vòlei-Fistball de Lleida, el CV femení Lloret de Mar i el CV Club Esportiu Roca. Els dos primers són els equips degans de Catalunya i els restants s'han afiliat a l'associació del setembre ençà.

El fistball es disputa en camps de gespa de 50 metres de llargada per 20 d'amplada. El terreny de joc està separat en dues parts iguals per una veta situada a 2 metres d'altitud, per als homes, i a 1,80 m, per a les dones. Els cinc jugadors de cada equip han de passar la pilota a l'altre camp colpejant-la només amb una mà. Entre toc i toc es pot deixar botar la pilota un cop, cosa que permet que les jugades durin més.

En breu se celebrarà el 50è aniversari del naixement d'aquest esport, que va sorgir com a activitat de lleure dels gimnastes alemanys per descansar una estona dels seus entrenaments tan llargs i durs. El fistball es va estendre a la resta de països germànics europeus –Àustria i Suïssa– i a països amb colònies alemanyes, com ara el Brasil, l'Argentina, Xile, Namíbia i Taiwan.

El periple de Catalunya en les competicions internacionals va començar el 2008, amb la participació de la selecció masculina en el campionat d'Europa. Els resultats, atesa la seva inexperiència, han estat força discrets, però almenys han pogut viure anècdotes divertides, com ara la rebuda de la selecció catalana amb una estelada en un dels campionats: «Els organitzadors van buscar pel Google quina era la bandera de Catalunya i els va sortir l'estelada en comptes de la senyera», assegura Ferrer, president de l'associació catalana.

L'entitat rep subvencions de la direcció general de Projecció Internacional, la cessió d'instal·lacions de l'Ajuntament de Cornellà de Llobregat, de la Universitat de Barcelona i dels ajuntaments de les poblacions amb clubs, el patrocini de dues botigues i el suport de la Plataforma Pro Seleccions Catalanes. Ferrer agraeix aquests suports, però també es queixa de la poca consideració que ha tingut la secretaria general de l'Esport i especialment la secretària, Anna Pruna. Segons Ferrer, han sol·licitat reunir-s'hi diverses vegades, però mai han rebut cap resposta. També es queixa que la secretaria no els ajuda, però fa servir els èxits del fistball català en seva la memòria anual.