Vilafranca prepara l'Any Pere el Gran per recordar la seva mort a la ciutat

Faran diversos actes acadèmics i una ruta cultural per explicar la petja del rei en aquest municipi

El rei Pere II es va reconciliar amb Déu quan estava en el seu llit al palau Reial de Vilafranca a punt de morir. Va ordenar que deixessin lliures tots els presoners francesos que havien estat capturats durant la guerra amb França i va aconseguir escoltar la notícia que els francesos ja havien abandonat la ciutat de Girona abans de morir, l'11 de novembre de 1285. Una vegada Arnau de Vilanova –metge reial des del 1281– va haver certificat la seva mort, va començar una llarga comitiva fúnebre que feia cap al monestir de Santes Creus, on el rei havia deixat escrit en el seu testament, el 1282, que volia rebre sepultura «decent i honorífica». La llarga i solemne comitiva, que va durar alguns dies, va arribar al monestir on va ser enterrat davant l'altar major de l'església i, més tard, el 1303, es fa fer el trasllat del fèretre des del seu sepulcre original fins a la nova tomba, que actualment és objecte d'estudi.

Els ajuntaments de Vilafranca del Penedès i Aiguamúrcia, on hi ha el monestir de Santes Creus, treballen aquests dies per documentar aquest episodi i fer dos actes acadèmics coincidint amb el 725 aniversari de la mort del rei català a la capital de l'Alt Penedès que expliqui i contextualitzi aquells moments. El regidor de Cultura de l'Ajuntament de Vilafranca del Penedès, Raimon Gusi, un dels impulsors de l'Any Pere el Gran que es vol crear a Vilafranca, explica que el govern ha començat a treballar en el programa que pretén que s'allargui durant tot l'any però que se centri des del 30 d'agost a l'11 de novembre. Gusi ha explicat que s'ha escollit aquesta data d'inici dels actes centrals de l'Any Pere el Gran a Vilafranca, per la diada de Sant Fèlix, perquè el 30 d'agost del 1935, –l'any que ve doncs farà 75 anys–, es va fundar el museu de Vilafranca –batejat avui com a Vinseum –just on segles abans va morir el rei, al palau reial–. Al lloc, hi ha una placa commemorativa, aquests dies amb flors, que explica que el rei hi va morir «per la gloriosa història militar i per la llibertat política que ell somià per la terra catalana». El govern vilafranquí ja prepara, amb el patronat del Vinseum i l'Institut d'Estudis Penedesencs (IEP), les activitats previstes i negocia la creació d'una ruta cultural que permeti integrar les propostes de la ruta el Cister amb les del Vi.

Una processó de 38 quilòmetres

Fa tres anys, el Centre Excursionista del Penedès va voler recordar l'episodi de la processó i va organitzar una caminada de resistència a peu des de Vilafranca del Penedès al monestir de Santes Creus. Els excursionistes van intentar documentar-se sobre el camí que va utilitzar la comitiva fúnebre, però com que no van trobar cap document que en certifiqués l'itinerari van fer un dels possibles camins bo i resseguint rieres i camins antics. El trajecte va ser de 38 quilòmetres i només van necessitar nou hores per fer-lo. La majoria dels excursionistes eren caminants preparats i només duien motxilles petites. Segles abans, per aquells verals, s'hi havia traslladat el cos de Pere II. El Vinseum, el Museu de les Cultures del Vi, prepara per al mes de febrer una excursió a Santes Creus per anar a veure la tomba del rei català en autocar. Raimon Gusi explica que la voluntat del govern vilafranquí és que l'excursió sigui l'inici del programa de l'any Pere el Gran en aquesta ciutat.

Pere II i els beguins vilafranquins

Claudi Lorenzale, un dels pintors més representatius del romanticisme català, va pintar el 1870 un dels episodis més destacats de la història de Vilafranca: els darrers moments de la vida del rei català Pere II al Palau Reial de Vilafranca el 1285, precisament quan aquest feia les paus amb Déu en el seu llit, moments abans de morir. El quadre, un encàrrec de Joan Almirall, va ser donat per la família a l'Ajuntament el 1907 i, des de llavors, decora la sala de plens. El Papa Martí IV havia excomunicat Pere II el Gran, anys abans, per causes polítiques tot i que ben bé –tot i que no hi ha referències històrica que ho avalin– podria haver estat per la seva estreta relació amb la comunitat de beguins, que tenia un grup molt influent a Vilafranca. L'historiador Joan Cuscó, autor del llibre Els Beguins: l'heretgia a la Catalunya medieval, aquesta setmana ha explicat que la família reial –sobretot les reines– havia donat diners als beguins catalans, els mestres dels nens de la família, que sempre havien estat franciscans –que eren la branca espiritual dels Beguins–. El metge del rei era Arnau de Vilanova, beguí que anys més tard va ser jutjat per la Inquisició per la afiliació al grup. Els beguins eren comunitats que cercaven l'espiritualitat des del laïcisme, rebutjaven la jerarquia eclesiàstica, situaven l'home i la dona en el mateix pla i es mostraven molt propers ideològicament als càtars del sud de França. L'Església va intentar, diversos cops reconvertir-los, a través dels franciscans, que no van aconseguir fer-ho. El 1315 el bisbe de Barcelona va demanar als preveres que reconvertissin el col·lectiu vilafranquí. El 1285 es va fundar a la ciutat un convent franciscà sobre el qual es creu que antigament era un temple pagà.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.