Girona ha creat uns 90 carrers en els últims deu anys pel creixement de la ciutat
El sector sud és on més espais de nova creació s'han generat en l'última dècada i la capital té ara prop de 900 vies
El desenvolupament urbanístic implica una qüestió administrativa molt important per als futurs residents d'aquells nous carrers i places, com és la creació i denominació dels nous espais públics que es generen. La regidora de Mobilitat i Via Pública, Isabel Salamaña, explica que des de la Unitat Municipal d'Anàlisi Territorial (UMAT) és l'encarregada de fer un estudi i analitzar en cada cas si cal crear carrers nous o per la seva situació només cal perllongar vies que ja existien. En aquest punt és quan els nous espais passen a l'arxiu històric de Girona, des d'on es fan les propostes dels noms nous «tenint en compte que siguin personatges rellevants vinculats a la ciutat o al país».
Si s'analitzen els carrers que s'han creat en l'última dècada, s'observa que molts carrers o prolongacions s'han fet al sector sud de la ciutat, com ara les places Valentí Fargnoli o Celestina Vigneaux, però també en sectors com ara el de Mas Ramada o el de Domeny, on s'han creat carrers com ara la rambla Tete Montoliu o el carrer Maria Àngels Anglada.
Onze rotondes noves
Una de les novetats d'aquests últims anys ha estat la creació de rotondes en alguns punts de Girona, per estalviar una cruïlla de semàfors i garantir una viabilitat més segura. En el cas de les rotondes se sol optar per un nom que les identifiqui plenament amb el seu entorn. Això explica que hi hagi la rotonda de Joaquim Vayreda, del Migdia, de Barcelona, d'Emili Grahit, del passeig d'Olot, de Santa Eugènia o del Pont de la Barca. Salamaña assenyala que la denominació de les rotondes no és un fet casual; «sovint hi havia confusions de quina rotonda es tractava i per una qüestió policial i del servei d'emergències es va decidir posar nom a les rotondes».
En els noms dels carrers també es manté la tradició de posar-hi noms toponímics, és a dir, que assenyalin llocs o emplaçament coneguts pels ciutadans o veïns.
Recordant personatges
Entre les últimes vies que s'han aprovat hi ha la plaça de Sebastià Salellas, situada al sector de Vila-roja, per l'estreta relació que havia mantingut sempre amb el barri. i que es va aprovar el maig d'aquest any. El 2008 es van aprovar les places de Maria Laffite, Manuel Vázquez Montalbán o del canonge Gabriel Roura.
Amb l'ajuda dels veïns
En alguns casos, la nova denominació d'espais públics disposa de la inestimable col·laboració dels mateixos ciutadans. Així, per exemple, Salamaña recorda com en diversos casos la implantació d'un nom s'ha fet gràcies a les indicacions dels veïns del sector. Un d'aquests casos van ser el dels jardins de la Font del Bou, situats a tocar de l'Onyar i de la rotonda de Països Catalans, que es va implantar oficialment l'any 2003 seguint les indicacions d'una veïna del sector que recordava que quan era petita hi havia en aquell indret la font i això ha permès recuperar el nom popular de l'emplaçament. De fet, fins i tot, un cop ja s'havia instal·lat un rètol recordant la Font del Bou, la veïna va recomanar canviar-lo de lloc perquè es correspongués més amb l'indret on realment hi havia la font esmentada. El consistori considera interessant mantenir o recuperar els noms populars que arriben a través de la memòria històrica per mantenir viu el passat.
Canvis de lloc i nom
En els últims anys l'equip de govern ha portat una política de catalanització de la majoria de vies i carrers de Girona perquè adoptin les grafies catalanes, una aposta que ha suposat també un gran esforç per canviar i renovar les plaques indicatives dels carrers. Un altre fenomen que s'han produït aquesta última dècada són els canvis d'alguns carrers. Va ser el cas del carrer del mestre Josep Baró i Güell, que inicialment era al sector de Vista Alegre. Es tractava d'un passatge on no hi havia habitatges i uns ciutadans van suggerir la possibilitat de canviar-li el nom per dedicar al mestre Baró un carrer més important. Així es va fer el 2001, quan el carrer Josep Baró va passar al sector de Domeny. També s'han hagut d'adaptar les denominacions de les professions d'alguns personatges; per exemple, al carrer Ramon Turró aquest personatge figurava fins l'any passat com a metge i es va modificar el nom del carrer perquè a partir d'ara figuri com a veterinari i científic, que és la professió que realment va tenir.
Només dotze dones
La realitat és que la majoria de carrers nous que s'han batejat a la capital gironina duien nom d'homes o de llocs. Així, dels gairebé 90 carrers que s'han creat només dotze recorden personatges femenins que han marcat la història de la ciutat o del país. Així, en aquests anys s'han creat carrers com ara el carrer dedicat a la mestra i primera regidora que va tenir la ciutat, Antònia Adroher i Pascual, situat al barri de Sant Narcís. En homenatge a una altra figura femenina es va dedicar un parc del mateix barri de Sant Narcís a la comtessa Ermessenda. En els dos casos esmentats, l'aprovació oficial es va fer el 9 de novembre de l'any 1999. Posteriorment, es van crear carrers dedicats a l'escriptora Maria Àngels Anglada i Josepa Arnall, i el carrer Emília Xargay, en honor a l'artista sarrianenca. L'any 2004, el mateix equip de govern va reconèixer que massa sovint els noms de carrers acabaven sent de personatges masculins; això explica que el 28 d'octubre del 2004 s'aprovessin els noms de cinc nous carrers dedicats a dones. Concretament, a Maria Assumpció Soler, Montserrat Llonch i Gimbernat, Maria Castanyer i Figueras, Matilde Alis i Clopés. L'any 2006 es fa un reconeixement a la mestra i pedagoga Celestina Vigneau i uns anys més tard a la científica Marie Curie i a Francesca Bonnemaison. La darrera a rebre un homenatge va ser la cantant Maria Lafitte amb la denominació d'una placeta al Barri Vell de Girona.