Sevillanes per la independència

Acostumats com estem a veure episodis de presumptes catalans de soca-rel que intenten treure profit del país i de les seves institucions, sobta veure com allà on de vegades menys t'esperes sorgeix un gest de compromís amb la terra, amb la nació i amb el seu destí. Citaré només dos exemples d'alguns personatges que han situat el seu interès personal per davant del del país. Primer cas: el de Josep-Lluís Carod-Rovira. A veure, jo, com a soci d'Òmnium, sempre he defensat que aquesta històrica associació també ha d'intervenir en política i no dedicar-se només a qüestions culturals. Ara bé, trobo que organitzar una conferència a un líder polític pel simple interès personal i partidista d'aquest és inacceptable. Si al senyor Carod li interessava expressar les seves idees en públic per demostrar que, després d'haver estat bandejat de les llistes del seu partit, vol continuar en el món de la política fins al dia de la seva mort, em sembla bé, però el que ha de fer és organitzar-se i finançar-se l'acte. Que acudeixi a Òmnium perquè li faci la feina amb els diners dels socis (4.000 euros per la Pedrera) és tenir molta barra, i que Òmnium ho accepti argumentant que l'acte té un gran interès per als socis és prendre'ns per ximples.

Segon cas, el dels germans Centelles. No pot ser que aquests senyors hagin negociat amb un patrimoni, que evidentment és del seu pare però que també és de tots els catalans, com si es tractés de vendre's un piset al passeig de Gràcia o un terreny a Caldetes. És a dir, vendre'l al millor postor, en aquest cas l'Estat espanyol, que amb l'espoli fiscal de què som víctimes sempre tindrà més diners que nosaltres. I a sobre perquè aquest patrimoni cultural acabi sent exposat a l'arxiu de la repressió franquista, l'arxiu de Salamanca. Què en pensaria el seu pare?, què en deuen pensar els familiars de les persones fotografiades per Agustí Centelles? Tot plegat un episodi impresentable, en què l'Estat i els Centelles han tractat Catalunya com una colònia.

Però, com deia, a voltes apareix una llum entre la foscor. Parlo de l'Associació Cultural de Sevillanes de Sils. Aquesta entitat va ser una de les que va participar en els actes de la consulta del 13-D en aquest municipi. Sé que la seva decisió els va comportar problemes i per això representants de Reagrupament vam voler ser presents en la seva actuació i també per això avui en vull fer esment aquí.