Xavier Pellisser converteix trenta pintures en plats de gurmet

La tasca creativa del cuiner queda plasmada al nou llibre «Grans plats per a trenta obres mestres»

«Ens trobem davant d'una traducció pròpiament dita», va comentar Joan Barril ahir en la presentació del llibre, al restaurant Àbac. La translació de l'art pictòric a una forma culinària potser no és la més comuna de les adaptacions, si bé ambdós motlles tenen una marcada presència visual. L'editorial Galerada ja ha publicat anteriorment llibres que proven d'enllaçar la cuina amb altres arts dins la seva sèrie de grans cuiners: Santi Santamaria va proposar versions gastronòmiques de 45 obres fonamentals de la literatura a Entre llibres i fogons; i Joan Roca va enginyar deu àpats que reflectien diverses partitures musicals a Deu menús per a un concert.

Origen: l'art pictòric

Ara és el torn de la pintura, mitjançant una tria realitzada per l'historiador de l'art Francesc Miralles, qui no va tenir l'ambició de reunir una llista canònica. «La selecció de quadres és arbitrària i personal», va assegurar. «Hi trobem artistes de totes les èpoques que, per diverses raons, m'han anat agradant al llarg del temps.» El recull comprèn des dels orígens de la humanitat –les pintures rupestres– fins a les abstraccions postmodernes d'Antoni Tàpies (una pintura que és convertida per Pellicer en crema catalana). No s'ha pretès que fossin obres que facin explícita referència a la cuina i el menjar, «però en alguns casos ha sigut inevitable», va contrastar Miralles. És el cas de L'últim sopar de Leonardo, traduït per Pellicer en un tros de pa i una copa de vi mig tombada; de la dona de Velázquez que fregeix ous, o de l'obra d'Arcimboldo, qui construïa els seus retrats a partir de flors, fruites i plantes. «En tot cas, no hem abusat de bodegons o natures mortes», va concloure l'historiador de l'art, qui ha rebutjat posar-li fàcil al cuiner. Destaca una volguda presència de l'art català: des de tòtems com Dalí i Miró fins a figures menys reivindicades, cas de Modest Cuixart, un dels preferits de Miralles.

Destí: el tast culinari

«La gràcia és veure les fórmules que ha creat en Xavier [Pellicer] per a aquest llibre», va advertir Miralles. En efecte, totes les composicions que trobem en el llibre són exclusives d'aquest projecte: el cuiner no ha recuperat ni reciclat feines anteriors. «Algunes de les obres s'han d'observar atentament, no són de fàcil similitud», va advertir l'historiador de l'art, conscient del component lúdic que conté la proposta. Com qualsevol traducció, trobem un vessant de joc i de manipulació més complex del que pot aparentar: des de la gamma cromàtica fins a la tria d'ingredients.

Pellicer va assentir les paraules de Miralles: «Al principi era bastant al·lucinant el procés d'associació d'aquelles pintures al menjar.» Segons va explicar, van tenir penjades a la paret les trenta obres i poc a poc ell i el seu equip es van anar «impregnant de l'art». El cuiner va veure molt clares algunes de les versions des del primer moment: per exemple, la translació de l'Espai verd amb un ou (3), de Joan Hernández Pijoan, que va transformar a un únic pèsol del Maresme situat enmig d'un plat blanc, aconseguint així un negatiu cromàtic. Tot i aquestes excepcions, va reconèixer que la tasca va ser «dificilíssima» i que va requerir un esforç bastant intensiu al llarg de dos mesos. Pellicer va reivindicar en particular la feina «complicada» del fotògraf Francesc Guillamet, qui va retratar al llarg de dues dures setmanes els 30 plats. Com bé va afegir Barril entre riures, «un bistec no somriu». Pellicer es va mostrar «molt satisfet» amb el resultat final: «Crec que no deixa de ser honest amb la nostra manera de fer les coses.»

Joan Maluquer, editor de Galerada, es va mostrar content tant amb els escrits de Miralles que acompanyen cada una de les pintures, «molt clars i entenedors», com també amb l'enginy de Pellicer, de qui coneixia «una debilitat per certa pintura.» Segons l'editor, el llibre assoleix l'objectiu principal de la col·lecció: «Que cuiners de renom de casa nostra difonguin la cultura.»

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.