Sekagya, l'ugandès que va triomfar a l'Argentina

«La meva família era mol humil. Érem set i el meu pare i la meva mare eren molt pobres. Afortunadament, el futbol ens ha salvat de moltes coses.» Fins aquí, la història d'Ibrahim Sekagya no dista gaire de la de la majoria d'africans que han dipositat tota la seva sort en el futbol i que han acabat trobant la salvació marxant a Europa. Ell també tenia el seu somni a tocar, però de sobte les seves il·lusions es van esvair i el seu camí va prendre un rumb poc comú. «Jo jugava en la lliga d'Uganda quan vaig conèixer un agent que em va dur a Itàlia. Vaig estar a l'Udinese, però vaig tenir molts problemes amb els papers, per ser africà», recorda. De sobte, es va trobar sense res lluny del seu país i es va aferrar a la primera opció que se li va presentar: «Vaig conèixer Gustavo Mascardi, que encara avui és el meu agent, i em va dur a l'Argentina.» Sekagya va encetar un periple en un país on no sovintegen els fitxatges de jugadors de fora del continent i on els sous no asseguren un benestar. «Primer vaig provar fortuna a Los Andes, després vaig marxar a l'Atlético Rafaela i tot just quan vam assolir l'ascens a segona divisió vaig tornar a Buenos Aires per jugar en l'equip del meu representant, el Ferro. Posteriorment, vaig tenir l'oportunitat de jugar al River Plate, però els problemes amb els papers m'ho van impedir i vaig acabar a l'Arsenal de Sarandí.» En total, sis anys que el van marcar a foc: «Em va costar molt al principi, sobretot per l'idioma. Els anys que vaig estar allà, però, van ser inoblidables. Vaig adquirir la confiança necessària per ser el futbolista que sóc avui. Sens dubte, va marcar la meva vida i duc l'Argentina al meu cor.»

Sekagya va trobar el premi a la seva valentia l'any 2007, amb la trucada del Red Bull Salzburg. «Recordo perfectament el dia que va arribar l'oferta d'Àustria. Jo tenia partit amb l'Arsenal contra el San Lorenzo, com per oblidar-ho.» Allà, a més d'una Bundesliga, ha aconseguit un sou per rescatar la seva família de la pobresa, però en cap cas ha oblidat els seus orígens, ni tampoc el que li ha costat arribar a l'elit: «Sóc una persona humil, tranquil·la i senzilla. Quan deixi el futbol, la meva vida no canviarà gaire. Només vull gaudir de la meva família i tornar a Uganda», un país que va abandonar fa quasi una dècada a ritme de reggae, una de les seves debilitats. No li costa reconèixer, però, que quan torni a la seva Kampala natal, potser la sintonia haurà canviat: «Una de les coses que em vaig endur de l'Argentina és, sens dubte, la cúmbia.»

Amb el Red Bull Salzburg va ser proclamat campió d'Àustria el curs passat i ara confia a fer un bon paper en l'Europa League