Dolors Bassols i Teixidor, vitalitat, dedicació i fortalesa

Al món cada dia ens deixen milers de persones sense que els hàgim pogut dir el nostre últim adéu. Avui per a molts dels que hem passat per l'Escola Vedruna Girona és un d'aquests dies grisos, i mai millor sigui dit, en què ens agradaria poder rebobinar i poder acomiadar-nos d'una gran persona.

Personalment, recordo instants i moments breus que em transporten a la ment la imatge de la Maria Dolors, molt més que una germana de la congregació vedruna i directora d'escola. Vitalitat, dedicació i fortalesa poden ser tres paraules per descriure una persona que des de la humilitat i l'ambició ha dut a terme una tasca més que important en l'ensenyament d'àmbit català, un reconeixement que va merèixer-li una Creu de Sant Jordi aquest any passat i que malauradament ha pogut assaborir ben poc. La seva perseverança i caràcter la van dur a transmetre diverses dècades el missatge cristià que molts de nosaltres hem rebut.

De posat ferm, molts de nosaltres a l'escola de petits ens arribava a espantar algun cop, però, a mesura que creixíem, cada cop podíem conèixer més la part més humana d'una persona a vegades poc present en el dia a dia educatiu, però que sabies que sempre era a prop.

Mai oblidaré paraules que molts cops havia pogut escoltar, i segurament molts pares d'alumnes recordaran la seva més clara advertència de no sobreprotegir els fills. Segur que cadascú recordarà un instant o una frase de la Maria Dolors, per a molts, la madre.

A poc a poc, la seva llum semblava apagar-se i de forma ràpida ahir es va apagar del tot. El Vedruna Girona està de dol. A tots els alumnes que fins avui hem passat per aquesta escola segur que ens ha colpit el moment en què ens han transmès la malaurada notícia del seu traspàs, però sabem que per sempre guardarem el seu record.