En el comiat de Domènec Valls
Blanes perd quelcom més que un alcalde; desapareix un dels blanencs il·lustres de la política i la cultura blanenca del passat segle. Domènec Valls i Coll, tot i néixer a Girona el dia 15 d'agost de 1923, ha sigut un gran enamorat i un estudiós infatigable de la vila selvatana que l'any 1940 va acollir-lo a ell i a la seva família. Valls cursà estudis de peritatge mecànic a l'Escola Industrial de Terrassa i es dedicà plenament a la feina en el pròsper taller familiar de serralleria i forja de Blanes. Domènec Valls va presidir la secció sindical del ram del metall i a les hores lliures es dedicà a la tasca apostòlica, sent durant 14 cursos el responsable dels cursets de cristiandat per a la formació religiosa del jovent del poble. L'any 1947 fou escollit president dels Joves d'Acció Catòlica i el 1950 esdevingué el president del Centre Catòlic de Blanes, i destacà per la seva tasca cultural i de defensa de la llengua.
El 5 de febrer de 1961 entrà a formar part de l'Ajuntament blanenc com a regidor i el 8 de març de 1963 prengué possessió com a alcalde de Blanes, càrrec que ocupà fins al 21 de setembre de 1973. Una de les seves primeres actuacions com a alcalde va ser el patrocini d'una edició especial d'agraïment d'uns goigs dedicats a la Mare de Déu del Vilar. El senyor Valls va ser un gran col·leccionista de goigs i va fer donació de la seva extensa col·lecció a l'Arxiu Municipal de Blanes.
Com a alcalde va ser testimoni del gran creixement demogràfic de Blanes, que dels prop de 9.500 habitants que tenia l'any 1960 passà als 17.200 el 1973, la majoria d'ells procedents d'Andalusia, les Castelles, Aragó o Extremadura i molts dels quals van tenir l'empresa tèxtil SAFA com a primera destinació laboral. El 1967 es va aprovar el nou pla general de Blanes, al qual van quedar incorporats els plans parcials anteriors, juntament amb els nous barris que s'anaven creant, com els de Ca la Guidó, Mas Borinot, Valldolig, els Pins, Mas Carolet o, més recentment, el barri Mas Cremat, del qual Domènec Valls fou president de l'associació de veïns. Durant el període de 1963 a 1965 se solucionaren greus mancances, com el tema de la captació i distribució d'aigua potable a tota la vila, i es creà una xarxa de col·lectors d'aigües residuals.
L'amic Valls va poder introduir canvis substancials en el funcionament de l'Ajuntament i en la millora de la relació amb tots els blanencs. Fou l'artífex d'unes conferències públiques que van ser una manera prou efectiva d'encetar el diàleg amb tots els habitants de Blanes, en una època en què la paraula dita lliurement era pràcticament impossible. Molts blanencs recordaran la seva etapa a l'alcaldia per les obres de cobertura de la Riera, que foren inaugurades oficialment el 6 de juny de 1964. Va ser una obra iniciada en el darrer període de l'alcaldia de Rodobaldo Aldama i que va transformar Blanes, al mateix temps que va servir per homenatjar l'escriptor Joaquim Ruyra en posar-li el seu nom a la nova rambla. Ruyra fou una altra de les obsessions de Valls.
A mitjan maig de 1963 l'alcalde Valls presentà el primer cartell mural, editat a tot color, amb la tradicional imatge de Blanes vista a través del castell de Sant Joan, donant inici a una etapa en què la difusió turística de Blanes es farà present en múltiples àmbits: edició de fullets i plànols, la creació de la revista turística Blanes en diferents idiomes (també en català) o la instauració l'any 1971 del Concurs Internacional de Focs d'Artifici de la Costa Brava, que tant prestigi ha donat a Blanes.
Dins de les realitzacions culturals de la seva etapa com a alcalde destaquen la publicació del Llibre dels privilegis de l'antiga Universitat de Blanes, l'establiment de la tradició del pregó per la festa major, la construcció de la casa de cultura Joan G. Junceda o la iniciativa de lliurar una reproducció de la font gòtica de Blanes com a distinció d'honor de la vila. L'any 1971 és escollit diputat provincial per la comarca de la Selva i l'agost de 1972 s'inaugura la que va ser la primera estació depuradora d'aigües residuals de la Costa Brava.
Aquesta llista és un breu repàs, incomplet, d'algunes de les tasques que va desenvolupar al llarg de la seva vida. S'hi podria afegir la seva passió per la investigació històrica, amb desenes d'articles publicats; l'afecció pel teatre; pel pessebrisme; per la fotografia; pel dibuix; pel cinema...
Com va deixar escrit el seu fill Joaquim en la presentació del llibre sobre els goigs de Blanes escrit pel seu pare, serveixin aquestes paraules com a mostra d'agraïment a una persona que ha fet del servei a Blanes i a la cultura fites cabdals de la seva vida. Amic Domènec, descansa en la pau del Senyor i que la Mare de Déu del Vilar et vetlli de nit i dia.
(*) Historiador i membre de l'Obreria del Santuari del Vilar