Records esgrogueïts

L'últim títol del voleibol català masculí el va obtenir l'Hispanofrancès en la lliga 1972/73 i tot i que res no fa pensar que la sequera s'hagi de trencar, perquè el potencial de l'Unicaja Almeria i el CAI Terol és ara mateix infinitament superior al de la resta, és irrefutable que feia molt de temps que dos conjunts catalans no se situaven a la part alta de la màxima categoria masculina com ho fan ara el SPiSP (3r) i el Barça (4t). Amb el títol consumat l'any 1973 amb el nord-americà Byron Shewman de gran estrella, el conjunt barceloní obtenia la seva tercera lliga i tornava a obrir les vitrines després d'haver-se endut cinc títols de copa (53, 64, 66, 67 i 68). De fet, les quatre primeres edicions de la lliga estatal van ser dominades pels catalans amb dos títols inicials del Picadero, amb jugadors com ara Serra, J. León, D. León, Oriol, P. Moyano, Rovira, Moreno, S. León, J. Moyano i Serra, i els dos següents per part de l'Hispanofrancès. En l'exercici 1968/1969, la lliga va agafar per primer cop el pont aeri i se la va endur l'Atlético de Madrid, que la va guanyar cinc vegades fins que el Real Madrid va treure el talonari i es va endur cinc lligues seguides entre el 1976 i el 1980 i va completar el seu palmarès amb una darrera el 1983. L'Hispanofrancès es va mantenir en l'elit durant la dècada dels seixanta i part dels setanta i els vuitanta. Entre el 1976 i el 1981 l'equip es va traslladar íntegrament a Sant Cugat i va obtenir tres subcampionats consecutius. La crisi del conjunt barceloní va iniciar-se el 1985 quan l'equip femení, en bloc, va marxar cap als Bombers. Va jugar l'última lliga de divisió d'honor el 1986. Un altre símptoma que el voleibol català ja havia perdut pistonada és que el Barça va renunciar a l'ascens a la màxima categoria el 1982. Els blaugrana van debutar en la màxima categoria en la campanya 1971/1972 i van obtenir el seu primer podi en la 1973/74, precisament amb Shewman.

D'aquesta època, la darrera bona posició la va conquerir l'Hispanofrancès en l'exercici 1985/86, quan va acabar la lliga quart. Tot seguit, els problemes econòmics el van engolir i ja mai més va militar en la màxima categoria. S'havia iniciat una llarga travessia pel desert que només va trencar el Bombers, que en la temporada 1988/1989 va ser tercer i en la següent va donar l'última gran sorpresa del voleibol català quan va eliminar el totpoderós Son Amar en la semifinal de la lliga per 2-0 i es va plantar a la final, en la qual va perdre clarament contra el Constructora Atlántica canari. El macedoni Vladimir Bogoevski, que posteriorment va obtenir com a tècnic l'ascens amb el Sant Pere i Sant Pau el maig del 1996, era el jugador i a la vegada l'entrenador d'aquell equip mític en què hi havia un jove que despuntava i que posteriorment seria el millor del món: Rafa Pascual. El segon col·locador era un altre novell que també marcaria una època, Cosme Prenafeta. Hi militava també un altre internacional iugoslau, Djorcevski, que es va lesionar i no va disputar la final. Completaven la plantilla Lóbez, Arregui, Rodríguez i el jugador de Roses Xavi Bosma, plata a Atenes en vòlei platja.

El quart lloc del SPiSP del 2000 va ser el punt més àlgid de la travessia pel desert

Des del 1973, cap equip català obté un títol. El Bombers va ser subcampió ara ja fa vint anys

La primeres dues lligues les va guanyar el Picadero i l'Hispanofrancès en va agafar el relleu