La barraca de cala Estreta

La barraca de pescadors de cala Estreta, l'única pública del litoral de Palamós, no desapareixerà. L'Ajuntament palamosí té previst executar a partir d'aquesta setmana el projecte de rehabilitació de l'edifici, que comportarà la consolidació dels fonaments, l'estabilització i impermeabilització de les parets i la coberta, i la conservació dels elements interiors, com ara la llar de foc, l'armari de paret i la lleixa d'obra. La rehabilitació, amb un cost de prop de 30.000 euros, permetrà la preservació d'aquesta barraca, que surt referenciada en un document de l'any 1531, encara que la construcció actual és del segle XIX. L'execució del projecte ha estat possible després d'anys i panys en què l'Ajuntament ha reclamat la cessió de l'immoble. Un fet que no ha estat possible fins que ha estat donada a la Generalitat per l'Estat. La cessió és per 15 anys, amb una pròrroga de 15 anys més.

Es tracta d'una actuació, en què s'haurà de portar tot el material per mar, que posarà punt i final a l'actuació d'urgència que ja va fer l'Ajuntament fa més de tres anys en tapiar amb rajols la porta de la barraca en vista del seu mal estat, tot i que va ser esbotzada un parell de mesos més tard.

Des de fa un any, un veí de Palamós, Francesc Cots, conegut per Quico, té cura de la barraca, que neteja i on porta material divers. Així, amb una cortina per porta, a dins hi trobem escrits i dibuixos dels visitants del patrimoni. Però també una biblioteca amb uns 50 llibres que va començar Quico en deixar-ne tres. Ara, la por que té Cots és què passarà amb tot el material que hi ha, un tema que caldrà resoldre amb l'Ajuntament. Com a mínim, Cots ja coneix l'alcaldessa, Maria Teresa Ferrés, ja que anaven junts a estudi. El problema serà que amb la rehabilitació s'hi posarà una altra vegada una porta per a l'ús públic «controlat». Així doncs, per accedir al refugi de pescadors caldrà demanar-ne les claus a l'Ajuntament, que, com a responsable del seu manteniment i gestió, també preveu fer-hi un centre d'interpretació d'aquestes edificacions, que tothom coneix a cala s'Alguer del municipi, encara que en aquest cas són totes privades.