«Ens hem de fixar en Suècia»

–«Sí. El director general de Salut Pública del Departament de Salut, Antoni Plasència, ha enviat una carta als majoristes de productes farmacèutics i sanitaris per indicar-los que, sobre la base de l'estratègia europea d'eliminació de les emissions de mercuri al medi ambient, deixin de comprar productes que continguin aquest element.»

–«Amb aquesta iniciativa no n'hi ha prou. Però hem trobat, dins del departament, una interlocutora, la directora general de Salut Maternoinfantil, Mireia Gené, molt receptiva a les nostres demandes, i també una odontòloga de Barcelona que s'ha ofert a fer, gratuïtament, cursos a altres dentistes per ensenyar-los la tècnica per extreure les amalgames dentals, formades en un 50% per mercuri, de manera que no sigui perjudicial ni per al pacient ni per al metge.»

–«Bé, aquest és un altre front que tenim obert, perquè actualment no hi ha cap lloc on portar-los. De tota manera, el Col·legi de Químics de Catalunya està preparant un pla de recollida del producte, transport, emmagatzematge i tractament per convertir els residus de mercuri en sulfur de mercuri, que és un producte inert.»

–«Seguint l'exemple de Catalunya, el Consell General dels Col·legis de Químics d'Espanya va enviar una carta al Ministeri de Sanitat per informar-lo de la necessitat de substituir les amalgames de mercuri per altres materials químics.»

–«La carta es va enviar l'estiu de l'any passat i encara no han tingut cap resposta.»

–«Hi ha molts països, com ara l'Estat francès i la Gran Bretanya, en què no es fa res en aquest sentit. Encara més, a la República Txeca, per exemple, l'amalgama de mercuri es continua utilitzant en un 75% de la població que necessita un empastament.»

–«Ens hem d'emmirallar en Suècia. En aquest país, des del juny del 2009, està prohibit l'ús de l'amalgama de mercuri. I a més s'han fixat un calendari per arribar, en un termini no gaire llunyà, a prohibir la fabricació i l'exportació d'aquest producte a altres països.»