el reportatge
Crítics amb els cínics
La Universitat Internacional de la Pau de Sant Cugat analitza els mitjans de comunicació
Qüestionar els mitjans de comunicació amb esperit crític és un repte; evitar que les crítiques es tenyeixin del cinisme que Kapuscinski rebutjava per a l'ofici del periodista, sembla impossible. Potser per aquest motiu la Universitat Internacional de la Pau de Sant Cugat (Unipau), que des de feia anys tenia pendent analitzar la relació entre el poder i la comunicació, va escollir quatre ponents de perfil acadèmic, professors de ciències de la comunicació a la UAB, per al seminari monogràfic de dissabte passat, Comunicació, pau i conflicte.
L'economista Arcadi Oliveres, president de la Unipau, va obrir la jornada al Centre Borja davant d'uns 40 participants, amb un dels seus exemples reveladors: qui hauria dit mai que un dels principals propietaris del diari francès Le Figaro seria el fabricant d'avions militars Serge Dassault?
Per entendre un mitjà i els seus discursos, primer cal investigar qui hi ha al darrere. I, un cop feta la recerca, cal passar a l'acció, segons un dels ponents del seminari, el professor Nicolás Lorite.
«Tots som uns grans analistes de la televisió des del sofà», va dir aquest acadèmic, convençut que no serveix de res investigar des de les universitats si no es pensen alternatives reals. La seva ponència va ser una de les menys teòriques, ja que Lorite va presentar una investigació empírica sobre la manera com els mitjans de comunicació estatals reflecteixen la immigració. Els resultats de la recerca confirmen que en molts casos els mitjans no compleixen les recomanacions dels manuals d'estil: s'hi detecta una mancança de fonts dels mateixos immigrants o es tendeix a presentar la immigració per nacionalitats, encara que aquesta informació no tingui cap mena de rellevància per l'acció que relata la notícia.
Crític amb els mitjans ho va ser també l'historiador i professor de la UAB Antoni Castel, malgrat rebutjar amb vehemència les «sentències catastrofistes» de l'estil «els mitjans són manipuladors» o «tenen interessos obscurs». El que sí que tenen, però, són «molts defectes», va dir. Què cal demanar-los? Que no estiguin sotmesos als poders de torn, ni converteixin la misèria en un espectacle que ven, va reclamar Castel.
Contra les privatitzacions
Una televisió pública forta, un sistema educatiu públic i fort i una nova regulació dels mitjans eren les demandes del catedràtic de la UAB José Manuel Pérez Tornero, que va compartir taula rodona amb un altre catedràtic de la comunicació, Pere Oriol Costa. Ambdós ponents van coincidir a denunciar la imparable privatització dels mitjans, a través de la concentració d'aquests oligopolis o la precarització de la figura del periodista, entre altres elements. Si bé l'escenari es presentava bastant cru per a qui exerceix la professió, Costa va apuntar una de les «grans esperances» del món comunicatiu, el desenvolupament d'internet i eines com ara les bitàcoles i les xarxes socials.
La jornada de dissabte sobre comunicació i conflictes és només un petit entrenament del que serà la vint-i-cinquena edició del curs d'estiu que cada any organitza la Unipau, que es farà del 15 al 20 de juliol. Amb motiu del quart de segle d'activitat, la universitat vol traçar un recorregut històric a través dels ponents que han debatut la construcció de pau. Les xerrades portaran per títol No hi ha pau sense drets humans, justícia econòmica... i un llarg etcètera. En aquesta llista, els mitjans de comunicació segur que no seran obviats, encara que sigui per ser criticats.