Els ‘curts' de les sèries

“El que per al cinema són els curtmetratges, per a les sèries de televisió són les websèries.” Amb aquesta comparació descriu Paula Hernández, docent i investigadora de l'Observatori Internacional de Televisió (OITVE) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i especialista en ficció digital, el fenomen de les websèries, ficcions creades exclusivament per ser visionades a internet. El canvi de pantalla –ja no és la televisió convencional sinó un ordinador, una tauleta digital o un mòbil– significa un canvi dels hàbits del públic: l'espectador passiu deixa pas a un usuari multitasca, que mentre mira la sèrie està alhora consultant el correu o a Twitter.

Paula Hernández, una de les ponents del seminari que sobre websèries va organitzar Guionistes Associats de Catalunya (GAC), destaca que l'autor ha de tenir en compte que es troba davant un públic diferent i això implica una nova narrativa audiovisual. “Els 15 primers segons són molt importants, són els que fan que l'usuari s'enganxi o s'avorreixi i passi a una altra cosa”, assenyala. Es necessita un impacte inicial, però sobretot “cal pensar en una nova manera d'explicar, diferent de les sèries de televisió”. “Si li dónes el mateix que veu a la tele, se'n tornarà a la tele”, diu Paula Hernández, que té un web on explica les novetats d'aquest gènere: (www.enawebseriada.com)

A banda del crit d'atenció inicial, que justifiqui que es continuï mirant, un altre tret que hauria de diferenciar les websèries és l'ús de les eines digitals.“Es tracta de crear una interactivitat amb l'usuari, a través d'un bloc o de les xarxes socials.” Quant el gènere, del centenar de websèries que s'han fet a l'Estat des del 2004 fins ara, predomina la comèdia, tot i que Paula Hernández destaca que les produccions fetes a Catalunya tendeixen al drama i va posar com a exemple Ruta 66, guanyadora del Festival de Cinema de Girona, que per primer cop va tenir un apartat de websèries. Així, reclama més visibilitat, sobretot en aparadors públics com ara festivals especialitzats. També és crítica amb el paper de les cadenes. Si bé Antena 3 va muntar al seu web El sótano (on hi ha, per exemple, Las Crónicas de Maia) i Tele 5 va realitzar Becarios, per Paula Hernández es tracta més d'una qüestió d'imatge “de semblar innovadors” més que d'apostar-hi i creure-hi.

Com a producció de baix cost –són projectes autofinançats pels mateixos autors que en són realitzadors, guionistes i directors–, les websèries esdevenen també una manera de fer currículum per a molts llicenciats. “Molts cops hi ha una bona idea i un bon guió però uns actors pèssims.” En aquest sentit, reclama que es faci un salt qualitatiu endavant, lluny de l'etiqueta amateur que se'ls sol penjar.