Portaceli apropa «L'auca del senyor Esteve» al franquisme
La directora Carme Portaceli s'estrena a la Sala Gran del TNC amb la primera repetició d'un títol en les dotze temporades del teatre de les Glòries. Adolfo Marsillach va inaugurar-lo dirigint L'auca del senyor Esteve. A partir de dijous, Portaceli reprodueix la història, completant-la amb fragments de la novel·la homònima i situant l'acció en el franquisme. Comença amb l'entrada de les tropes franquistes a Barcelona el gener de 1939. Encara més. El senyor Esteve (David Bagés) neix amb la dictadura de Primo de Rivera i mor un 20 de novembre de 1975, amb la mort de Franco.
Portaceli reconeix que fa més por versionar un clàssic català que no pas un text de Shakespeare o Molière. Ha decidit llegir-lo reforçant allò que suscita preguntes, que –n'està convençuda– coincidirà amb la inquietud de molts ciutadans. Santiago Rusiñol, que va estrenar l'obra al Victòria el 1917, la situa al 1850. Per la directora, en les dues èpoques domina un silenci emparentat amb la por. Barcelona va ser bressol de l'anarquisme i del proletariat. «El carrer Princesa es va obrir perquè la policia pogués travessar de pressa el barri de la Ribera, i esmorteir qualsevol revolta que es formava a partir de qualsevol festa popular», argumenta. I és que la versió, amb què col·labora el dramaturg Pablo Ley, també ha tingut l'assessorament històric de Jordi Font, que legitima cada un dels comportaments dels personatges de la trama.
Portaceli ha portat el seu equip mèdic de la Factoria Escènica Internacional (FEI) habitual: Paco Azorín fent un escenari simbòlic i mòbil, que reforça el ritme trepidant de la peça. Els músics, amb Dani Nel·lo i Jordi Prats com a arranjadors, se situen en una mena de fossat enmig de l'escena, cosa que implica una aproximació major dels actors al públic. La música no remet a la popular dels anys cinquanta, és més oberta tot i que sí que s'intueixen acords que recorden a sardanes o el Tots som pops dels Cors de Clavé, que «és el batec de l'obra», remata Nel·lo.
Al repartiment destaca Boris Ruiz (en el paper de l'avi) que, després de deu anys formant part de la companyia Romea, arrenca una nova etapa, ara amb Carme Portaceli. És la tercera producció de L'auca... i la primera en què encarna el paper d'avi. Portaceli i Ley han superat algunes escenes costumistes estripant-les fins a convertir-les en «un retrat delirant de la societat». Un gran rètol recorda l'ànima menestral catalana, d'estalviar i saber vendre. En la novel·la, Ley i Portaceli han trobat un Rusiñol més càustic amb la seva mateixa classe.