opinió
Mig segle de la mort de Tonet Puig
Líder ideològic, portador de les idees àcrates a l'Escala i formador de les joventuts llibertàries, la figura d'en Tonet Puig és cabdal per entendre la vida social i política de l'Escala dels anys vint i trenta del segle passat
Conegut amb els sobrenoms de «Tonet», «Perruca» o «Barberillo», Puig fou un més de la cinquantena d'escalencs que emprengué el camí de l'exili per evitar la repressió dels sollevats contra el legítim govern de la República
L'atzar de la història ha volgut que el dia 8 de febrer es compleixin els aniversaris de dos fets absolutament antagònics però que, afortunadament, podem recordar amb la normalitat que ha imposat el pas del temps en una societat democràtica i madura com és avui la nostra: 71 anys de l'entrada de les tropes franquistes a l'Escala i 50 anys de la mort, als 74 anys, d'Antoni Puig Artigas a Tolosa de Llenguadoc, a conseqüència de l'atac de cor que va tenir a casa de la seva íntima amiga Frederica Montseny.
Conegut amb els sobrenoms de Tonet, Perruca o Barberillo –era barber de professió–, Puig fou un més de la cinquantena llarga d'escalencs que els dies anteriors a l'ocupació de l'Escala emprengué el camí de l'exili per evitar la més que segura repressió dels sollevats contra el legítim govern de la República. En el seu cas era el tercer exili, el definitiu. S'havia expatriat arran dels fets de la Setmana Tràgica –llavors vivia a Palamós– i, ja reinstal·lat a l'Escala després d'una etapa de cinc anys a Barcelona, on es convertí en un dels anarquistes més actius de la recent fundada CNT, durant la dictadura de Primo de Rivera.
Traspassada la frontera, començava un llarg periple de més de tres anys repartits entre els camps de concentració d'Argelers, Bram i Gurs. A finals de 1942 sortí d'aquest darrer camp per anar a treballar a les mines de plom de Soulom, prop de Pierrefitte-Nestalas, als Pirineus Atlàntics. Aviat, però, llogà una borda per oferir els serveis de perruqueria als centenars d'espanyols refugiats que treballaven a les mines de l'entorn. El 1944 abandonava la «llar del silenci i de l'estudi», com ell anomenada al pic de Soulom, per anar a viure al petit poble de Ju-belloc, allotjant-se a casa d'un vell conegut, Miquel Canals Carreras, en Miquel Pahí, antic membre del Comitè Revolucionari de Torroella de Montgrí. El 1953 acceptà la proposta que li formulà la palafrugellenca Rosa Laviña, filla d'un altre bon amic d'en Tonet, l'anarquista, llibreter i barber Martí Laviña per anar a viure a casa seva, al carrer de La Resistance de Montalban, a uns 40 quilòmetres de Tolosa. S'instal·là a l'habitació on havien estat amagats alguns dels més famosos guerrillers maquis, com Marcel·lí Massana, Pancho, i Ramon Capdevila, Caracremada. D'aquesta manera aconseguia estar més a prop dels ambients polítics dels exiliats –entre Tolosa i Montalban n'hi residien més de 40.000– i de Frederica Montseny, que considerava Puig com el seu pare moral.
Llibertari de primera hora, universalista i esperantista, Tonet Puig fou un autodidacte en el sentit més extens de la paraula. Va atresorar un amplíssim ventall de coneixements en totes les matèries: literatura, història, art, filosofia, música, etc. I els va aprendre tot sol, llegint i llegint. La dèria d'en Puig per la lectura no tenia límits. Llegia d'una manera gairebé malaltissa. Els pocs diners que tenia els gastava abans per comprar un llibre que per menjar. En boca de Montseny, «en Puig era un home extraordinari, probablement una de les persones més cultes que mai he conegut». També feia sardanes, en va compondre més de tres-centes, algunes estrenades a la festa major de l'Escala de finals dels anys vint. Pau Casals també n'hi va estrenar una a Béziers. Com l'Avi Xaxu, de qui va aprendre les primeres nocions de solfeig i composició, utilitzava la guitarra per a les seves composicions. Interpel·lat pel president Macià –eren coneguts– davant el fet que un anarquista escrivís precisament sardanes, Tonet li respongué: «Escric sardanes perquè estimo la meva terra i els seus costums, però jo no sóc catalanista i molt menys nacionalista, jo sóc universalista. Vull un món lliure i agermanat.» Amics seus com Hermós Plaja o Agustí Cabruja han escrit que, com Casals, també era un virtuós del violoncel.
Líder ideològic, portador de les idees àcrates a l'Escala i formador de les joventuts llibertàries, la figura d'en Tonet Puig és cabdal per entendre la vida social i política de l'Escala dels anys 20 i 30 del segle passat i l'efervescència que hi tingué l'anarquisme, especialment en la classe pescadora, convertint aquest moviment en el majoritari al poble durant la Guerra Civil. Ocupà el càrrec de regidor de cultura en els diversos ajuntaments que s'anaren succeint al llarg del conflicte bèl·lic. Ara fa cinquanta anys, en l'article que publicà la Federació Anarquista Local de Montalban amb motiu de la seva mort, de la qual Puig n'era secretari de cultura i propaganda, al setmanari CNT de Tolosa i que dirigia Frederica Montseny, s'hi pot llegir, traduït del castellà: «La seva família era la CNT. I tots plorem en ell a un familiar molt estimat, en el qual vèiem la reencarnació de les lluites de la nostra organització i de les idees que la informen. Puig era conegut de tota la militància i el seu nom està associat a mig segle de la vida de la CNT. Puig de l'Escala, una institució en el moviment confederal i llibertari de Catalunya.»