Cristeta Ginesta Garcia

Si el dimecres sant entra dins la setmana de Passió, els gironins tenim una de les primeres celebracions, l’entrega del pendó, que per qui el rep és motiu d’alegria.

Per a mi aquesta Setmana Santa és de dolor, dolor que ha augmentat quan m’he assabentat del traspàs d’una bona amiga de l’època del primer col·legi el Cor de Maria. Casada amb en Narcís Bes, els dos portaven la botiga d’esports Nabes del carrer Ciutadans, on antigament el senyor Bes venia sabates.

Escric amb el cor adolorit. Sabia que a la Cristeta feia 6 anys que li havien diagnosticat la paraula que no vull repetir, però era valenta i havia trampejat alts i baixos fins que la vida ha dit prou.

En Toti i una de les nenes, crec que l’Anna, juntament amb fills d’altres botiguers, els Araus, de petits venien a banyar-se. Fa temps que veig que en Toti i una de les seves germanes triomfen en l’esport, per a orgull dels seus pares, i jo els volia enviar una fotografia on devien tenir 4 anyets, que segur que els faria gràcia.

Avui, a l’església de Sant Josep li diran adeu a 2/4 de 5 de la tarda, i amics botiguers i gent de l’esport es trobaran per estar al costat d’aquesta família en un moment tan especial.

Cristeta, quan arribis al lloc on et deuen estar esperant, si veus en Raimon, que fa poc que hi ha arribat, digue-li que m’enviï forces, perquè la vida sense ell no la puc resistir.

Descansa en pau.