Love of Lesbian: «En escena som com el Barça, sempre a l'atac»

«Podem començar molt tranquils, però la nostra actitud en escena és la d'un grup de pop-rock. Per exemple, quan vam tocar al Palau de la Música, al final semblava més aviat Razzmatazz», diu Balmes (veu, guitarra), aliat a Love of Lesbian amb Jordi Roig (guitarra), Joanra Planell (baix), Uri Bonet (bateria, percussions) i Julian Saldarriaga (guitarra acústica, seqüenciadors i cors). El grup va néixer el 1996 i tres anys després va debutar amb Microscopic movies, en plena efervescència de l'escena indie barcelonina, que tenia l'anglès com a llengua predominant. Després de dos discos més en anglès, Love of Lesbian va publicar Maniobras de escapismo (2005), ja en castellà, al qual va seguir Cuentos chinos para niños del Japón (2007) i la consagració de 1999 (2009), un disc que fins i tot va entrar en les llistes de vendes.

«Des que vam canviar l'anglès pel castellà hem incrementat el nostre públic per deu o per quinze, en part també perquè ara sonem millor, però no es pot obviar que les cançons arriben més a la gent en castellà», explica Balmes. LOL és un grup de fidelitats internes –«Tenim la mateixa formació des del principi i això és molt gratificant»– i externes, com ho demostren les prop de 14.000 persones apuntades al seu Facebook. Són un grup també amb molta feina, com ho demostra la seva agenda plena de concerts, entre ells algun de tan curiós com el que oferiran el 21 de maig a Sant Cugat amb l'Orquestra Nacional Clàssica d'Andorra, la qual cosa no vol dir que es reconeguin en l'adjectiu «grandiloqüent» que sovint se'ls aplica.

Love of Lesbian creu en l'«autoexigència» que defineix bona part de l'escena barcelonina en què va néixer: «A mi m'agrada molt la movida madrilenya amb el seu amateurisme, però aquí hem intentat que no es relacioni música underground amb música mal feta, sinó que el resultat sigui digne i que els grups tinguin solidesa i siguin creïbles.»