«De Picasso a Barceló»

Poques vegades s'han pogut veure juntes a un mateix espai a la ciutat de Tarragona algunes de les obres clau del panorama artístic català i espanyol de la segona meitat del segle XX. Són originals de Picasso, Miró, Dalí, Tàpies, Chillida, Antonio Saura, Carmen Calvo i fins a 26 artistes cabdals de la història de l'art. Tots tenen en comú que «són precursors en les seves generacions respectives i han recuperat el llegat de les avantguardes històriques», segons va dir ahir el comissari de la mostra, Joan Gil.

Les quaranta obres que conformen el muntatge de la Fundació Caixa Tarragona procedeixen de la col·lecció de Manel Mayoral, galerista i col·leccionista incansable d'art. Per això, segons Gil, l'exposició també vol «reivindicar la transcendència pública del col·leccionisme».

Les peces seleccionades «tenen entitat individual pròpia» i, vistes en conjunt, permeten seguir un recorregut cronològic per la segona meitat del segle XX. Un itinerari que comença amb Picasso i acaba amb Barceló i que inclou uns altres 24 altres autors clau del panorama artístic català i espanyol. És, segons el comissari, «un art desenvolupat amb accent internacional, sense deixar de banda les càrregues que identifiquen els seus orígens». Emmarcats en diferents tendències, aquests creadors donen idea de la diversitat i de la complexitat de la creació plàstica contemporània a Espanya durant la segona meitat del segle XX.

L'exposició està estructurada en tres grans apartats que responen a les etapes cronològiques més destacades. La primera correspon al capítol de les avantguardes i que se centra en la plèiade universal que formen tres grans creadors: Picasso, Dalí i Miró, «tres referents indiscutibles de l'art en l'àmbit internacional», que, segons Gil, «són els primers que, en el moment adequat, plantegen un rebuig a la tradició acadèmica dominant».

El segon àmbit es dedica a «les generacions del trencament», les que neixen condicionades per la derrota republicana a la Guerra Civil i per l'inici i posterior desenvolupament de la Segona Guerra Mundial. És a la dècada dels anys cinquanta quan es produeix un art ric i florit, amb obres de Clavé, Millares, Tàpies, Chillida, Saura, Canogar, Alfaro i Palazuelo, entre d'altres, s'explica «el canvi de rumb experimentat per la plàstica espanyola a partir del final de la postguerra».

Finalment, el tercer eix es dedica als «nous impulsors», als sorgits en els anys vuitanta que obren noves vies expressives, sempre des de l'eclecticisme. En aquest àmbit s'hi inclouen obres de Gordillo, Carmen Calvo, Juan Uslé, Plensa i Barceló.

Entre les obres que es poden veure a partir d'avui (20.00 h) a la sala d'exposicions de Caixa Tarragona destaquen Deu centaures (1946), de Picasso, que inicia el recorregut de l'exposició; Ocells fugint (1959), de Joan Miró, un oli sobre tela en el qual s'aprecia la vitalitat colorista de l'artista; Rei de la pipa (1958), d'Antoni Clavé, amb la grotesca majestuositat dels barbuts reis coronats, procedents de la popular baralla de cartes; i l'escultura Terra G-68 (1985), d'Eduardo Chillida.

La Fundació Caixa Tarragona també ha editat un catàleg de 140 planes en les quals es reprodueixen les 40 obres i s'hi afegeix un comentari que analitza la seva importància.