POLÍTICA ESPORTIVA

El «complot» contra les seleccions catalanes

L'obra «Catalunya contra Espanya. El partit interminable», la història d'un conflicte desigual

L'autor, Lluís Simon, admet que l'Estat ho té tot a favor per qüestions econòmiques i polítiques

«El títol del llibre és Catalunya contra Espanya. El partit interminable, però es podria dir perfectament Espanya contra Catalunya si estigués plantejat com un enfrontament per les traves que posen des de l'Estat pel reconeixement lícit i raonable de les seleccions esportives catalanes.» Josep Riera, director d'El 9 i de la col·lecció Fora de Joc de Cossetània, va presentar amb aquestes paraules el llibre de Lluís Simon (Salitja, 1971), director adjunt d'aquest mateix diari. Riera es va mostrar convençut de la necessitat d'aquesta publicació, ja que «recull informació i fets sabuts i que sovint no interessen a tots els mitjans de comunicació. I la millor manera de denunciar complots és documentar-los».

En el llibre, que es pot llegir com una novel·la amb intriga, suspens i acció, no es dóna el desenllaç d'aquest suposat partit. L'autor, però, pensa que Espanya l'acabarà guanyant per diverses raons: «La tendència de les federacions internacionals és anar canviant els estatuts perquè els nous membres pertanyin a estats reconeguts. I l'altre aspecte és l'econòmic. Des d'una federació catalana sempre s'haurà de duplicar, triplicar o, fins i tot, quadriplicar el pressupost respecte d'altres pel problema afegit de la confrontació amb el govern espanyol. I aquí tenim l'exemple del patinatge, el rugbi, les bitlles i d'altres.» En aquest sentit, el llibre és més polític que esportiu. Simon sosté la teoria que l'antic president de la Generalitat, Pasqual Maragall, va intervenir en dos actes que a la llarga van acabar influint en el final de la seva carrera política. «La fotografia de Macau amb la selecció campiona del món d'hoquei al costat d'una estelada i, posteriorment, els incidents en el partit de futbol entre Catalunya i Euskadi li van acabar passant factura», recorda. L'autor admet que des d'Espanya ho tenen tot a favor, perquè en aquest aspecte tots els partits, govern i oposició, «van a l'una i aquí sempre hi hagut diferències, la posició és més afeblida».

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.