Tomàs Nadal i Salamià
Excapellà i exmissioner a Xile, represaliat per la dictadura de Pinochet i amic personal de Joan Alsina
Tomàs Nadal i Salamià (Torroella de Montgrí, 1940) va morir ahir a Girona, a l’edat de 77 anys. Gran conversador, home de pau i d’alegria, el recordarem sempre amb un somriure als llavis. Lluitador incansable en favor dels més desvalguts, compromès amb el país, al qual va ser sempre fidel, deixa darrere una vida marcada per la seva estada a Xile, on va arribar com a capellà, on va ser represaliat per la dictadura de Pinochet i on va compartir lluita, penes i alegries amb un altre empordanès, Joan Alsina, assassinat pels soldats colpistes el 1973.
Tomàs Nadal va deixar la seva vila natal l’any 1952, quan a només 12 anys va ingressar al seminari. Malgrat els anys passats des de llavors, enyorava Torroella i no passava cap agost sense repassar el Llibre de la Festa Major de cada estiu, sovint parant la fresca al jardí de la seva casa de Montjuïc.
En Tomàs va arribar a Xile el gener del 1968, juntament amb en Joan Alsina i en Ricard Sarrà. Al cap de dos anys i després d’exercir en una parròquia, a Sant Antonio, població portuària al Pacífic, on es va adonar del gran contrast entre la gent de la perifèria, pobra, amb misèria i marginació, i la del centre, i també de la manca de compromís de l’Església xilena en aquest sentit, i va decidir deixar de ser capellà. “Els dic que plego. Que he perdut la fe i que no puc continuar”, va explicar en una llarga entrevista a El Punt l’any 2010.
A Xile va conèixer també la seva dona, Isabel Dolores, amb qui ha tingut dues filles i un fill i amb qui ha conviscut fins a l’últim moment a Girona.
La seva sortida com a capellà no l’allunya, però, del seu compromís amb els més febles ni tampoc de Joan Alsina, amb qui manté una ferma relació. D’Alsina, en Tomàs només en parlava amb elogis: “Puc afirmar que en Joan va ser fidel a l’Església, a l’evangeli i al poble necessitat de Xile”, deia en la mateixa entrevista, en la qual també explicava que Alsina l’havia ajudat en la seva decisió de secularitzar-se.
Quan va triomfar el cop d’estat de Pinochet, Alsina va ser assassinat al cap de pocs dies, mentre que en Tomàs va ser empresonat. En el llibre L’any que va ploure cendra (2004), de Ponç Feliu, recorda les vicissituds d’aquells moments, amb tortures incloses. Finalment va ser alliberat al cap de tres mesos i expulsat a l’Estat espanyol.
De tornada, es va instal·lar a Girona, on va treballar en el sector de les assegurances, però no es va dedicar mai a la política. “Aquí és difícil fer política dient el que penses. A Xile fèiem política els idealistes”, afirmava.
Sí que ha estat vinculat els darrers anys al Fòrum Joan Alsina, que reuneix capellans de la diòcesi de Girona crítics sovint amb la política oficial de l’Església.
