Recordant l’Anna Maria Figuerola Ribera
Amiga i clienta
Ahir, dijous, em vaig assabentar del traspàs de l’Anna Maria. Em sembla impossible, ja que reconec que li havia perdut la pista. Venia a casa a esmorzar amb el grup d’amigues que treballaven a Sanitat. No fallava mai, fins i tot surt al llibre de La Girona que jo estimo. A part de ser trempada amb la seva feina, tenia una vitalitat imparable, de cabells rosos i els ulls clars, i t’encomanava el seu entusiasme de fer coses.
Vaig viure el naixement del seu primer i únic fill, que, junt amb l’Antoni, els va omplir de felicitat. De petit ja li va ensenyar el camí de la Granja Mora i quan va poder menjar no fallaven amb ell els dissabtes i diumenges. Recordo que pels seus primers aniversaris li va començar a fer encàrrecs especials. En un d’ells va dir al Raimon si li faria uns croissants ben petits de xocolata, i així va ser que en Raimon els hi feia expressament.
Després de tancar, en tenia el telèfon, i un dia no contestava, i és que va anar a treballar a Barcelona. Era de les persones amb qui no hi havia pogut parlar més. Sembla que ara havia tornat. Suposo que aquell petit ja deu ser un noi, i segons m’han dit ha estat tocada per la maleïda malaltia, i degut al tractament se li n’ha desenvolupat una altra i ens ha deixat als 58 anys.
Ahir, dijous, la varen acomiadar a la parròquia de Sarrià de Ter, on vivia, i tinc la seguretat que va ser molta la gent que la va acompanyar per poder estar al costat de les persones que han perdut una persona estimada: el seu marit, el seu fill i la resta de família.
Anna Maria, mai oblidaré aquells matins davant la vitrina, el vostre lloc preferit, i com estimaves el teu fill i el feies feliç amb tot el que li agradava. La seva imatge a les meves retines és de nen, i li dic: la mare t’estimava molt i des de dalt continuarà vetllant per tu i el pare; segur que es trobarà amb el meu estimat germà, el que ja no li podrà fer aquells croissants de xocolata tan especials per a tu.
(*) M. Carme Ribas i Mora és filla dels fundadors de la desapareguda Granja Mora