A reveure, Maria Àngels
Amiga i veïna del Barri Vell i exclienta
Abans-d’ahir la Juanita, extelefonista de la Diputació de Girona, preguntava en una trucada si m’havia assabentat del traspàs de l’estimada Maria Àngels Palomo Agustín. La veritat és que no. És clar que a casa he conegut molta gent, però també reconec que de moltes persones sols en sabia el nom i el lloc on treballaven. Quan m’ho ha dit, no he pogut deixar de dedicar-li aquestes ratlles. Tenia gran amistat no tan sols amb mi, sinó també recordo que amb el meu pare. Em penso que el seu marit o ella tenien a veure amb Banyoles i el meu pare era banyolí.
La Maria Àngels va treballar 48 anys a la Diputació de Girona, primerament a Cultura i després a Presidència, donant un gran i eficient servei a molts dels presidents que ha tingut la Diputació. La Maria Àngels, casada amb en Joan Esteve Avilés, no va tenir fills, fet que li va comportar ajudar moltes persones, però Déu els va donar uns nebots que s’estimaven amb bogeria. Els últims anys de treballar, al matí ho feia a la Diputació i a la tarda a la Casa de Cultura.
La Maria Àngels es va jubilar i als pocs anys va ser tocada per la malaltia de moda, però que no és la que ens esgarrapa tanta gent jove, sinó que ens la destrueix i fa que ja no et puguis comunicar amb ella. El seu marit, en Joan, que tant s’estimaven, es va convertir en la seva ombra passant totes les hores que podia al seu costat, compartint dinar junts per poder estar a prop seu.
Dimecres va tenir un emotiu funeral a la basílica de Sant Fèlix. Vivien a Montjuïc. Una mostra de com era estimada és que van oficiar la cerimònia sis capellans, amb una església plena de família, amics, companys de treball i coneguts que li varen voler donar l’últim adeu i estar al costat d’en Joan en uns moments de tant de dolor.
A reveure i descansa en pau.
(*) M. Carme Ribas i Mora és filla dels fundadors de la desapareguda Granja Mora