Apunts

Jaume Font Estival

Amic, gastrònom i escriptor

Dilluns al vespre m’arribava la notícia del traspàs del gastrònom i gurmet reconegut de la nostra ciutat Jaume Font Estival. Malgrat ser un gastrònom de cap a peus i haver sigut director de la revista Girona Gastronòmica, de programes de ràdio, de televisió, haver estat jurat en concursos i més, la meva coneixença amb ell no té res a veure amb la gastronomia de casa meva, sinó amb el vessant més personal. Molts gastrònoms de ploma podran definir aquesta gran persona.

L’oncle d’en Jaume, en Francisco Font, era distribuïdor de la llet de la Central Lletera i després de la Ram. Pare de l’Anna Font, va morir amb 45 anys. En morir jove, la seva filla, que des de joveneta repartia la llet amb el pare, es va casar amb 17 anys i el pare d’en Jaume, el senyor Ramon Font, el va substituir un temps. Aquí ja vàrem entrar en contacte amb aquesta família pel tema de la llet, que era el negoci començat pels meus pares: venda de llet.

En Jaume era quasi de la meva edat, per la qual cosa a casa també va ser dels llocs on havia vingut precisament de jove. Tinc un super-8 de la Festa del Pedal de fa més de 50 anys. Passant per davant de casa, ell anava amb una bicicleta de can Claret que una de les rodes almenys feia dos metres de diàmetre i l’altra era minúscula. Tota una atracció que vaig filmar i guardo.

Fa més de 40 anys en Jaume es va casar amb la Nuri Lladó, que era filla del reconegut Pere Lladó, que havia treballat a casa tants anys i que tothom recorda. Amb en Jaume havíem compartit sopars i dinars a casa amb tota la família que tinc registrats en boniques pel·lícules. Van tenir dos fills, la Cristina i en Ramon, i li han donat dos nets. Tot i que ara estava una mica apartat del món mediàtic, ràdio i televisió, continuava actiu i portava la reconeguda Aula de Cuina de la seva esposa, la Nuri Lladó. En Jaume ens ha deixat sense fer fressa, tanta que en fan les cassoles dels cuiners; ha portat la seva malaltia fulminant en la més estricta intimitat. Ell no volia estar malalt. Penso que són molts el que el recordaran, perquè sentir-lo en aquells programes gastronòmics donava emoció de veure l’entusiasme que hi posava. De tots era sabut que era un gran gurmet i gaudia de la bona cuina, majoritàriament la tradicional.

Avui, a les onze del matí, li diran adeu a la parròquia de Santa Susanna del Mercadal, on tinc la seguretat que s’aplegaran reconeguts gastrònoms per estar al costat de la Nuri, la Cristina i en Ramon, i els nets en aquest moment tan especial de dir adeu a una persona estimada, l’espòs, el pare, l’avi, tota la família.

Descansi en pau.

(*) M. Carme Ribas i Mora és filla dels fundadors de la desapareguda Granja Mora

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a