Gambes de Palamós a Indoxina

L'actor Pep Cruz és un artista a dalt dels escenaris i darrere dels fogons. Joan Lluís Bozzo ha consolidat la seva faceta d'escriptor després de teatralitzar una de les històries de Cómica tribu (Lumen) a Còmica vida. Sembla que la crònica vagi un rengló desquadrat però és que aquesta aventura que acaba a l'Indoxina comença en una nit d'insomni (o no), a quarts de dues de la matinada, quan Pep Cruz truca a Bozzo per dir-li que ha d'escriure una obra per a la companyia Per-Versions. Cruz va ser un dels que s'havien llegit aquell llibre de narracions del 2001. La trucada va ser una nit del 2006 i començaven a fer prèvies al maig següent (tot i que l'estrena oficial seria a Temporada Alta). Aquest salt mortal, només comprensible per aquell que no tingui impaciència perquè passi el temps assegut a la butaca d'una platea («el ritme de TN és el verí de la taquilla», acorden Cruz i Bozzo), permet plasmar una comèdia àcida que ja ha fet 150 funcions abans d'arribar a Barcelona. Sí, un altre cop al revés. Per-Versions ha maniobrat amb calma. I ha decidit entrar al teatre quan les agendes de Cruz, Noël Olivé i Jordi Coromina quadressin amb un buit de sis setmanes al Poliorama. Aquesta mena de forat negre es produirà a partir del 7 d'abril. De moment, per anar fent boca, Pep Cruz va fer comprar una gran olla per cuinar pollastre amb gambes i convidar la premsa a una degustació gastronòmica a l'Indochine (Muntaner, 82). Per què aquest local i fer la presentació tan prematura? Caldrà paciència i deixar-se enredar per la trama.

Temps era temps que un director de teatre amateur (Jordi Coromina), policia d'un poble de muntanya, va heretar una petita riquesa i va decidir invertir-la en la seva passió: fer una adaptació de Fedra amb actors professionals (Cruz i Olivé). Aquest és el punt de partida d'una història, empeltada al teatre «per pura comoditat», diu Bozzo. Les relacions d'enveja, d'ambició, d'una parella en crisi parlen del que passa al carrer, però el director de Dagoll Dagom ho emmarca en el teatre perquè és la vida que coneix, «si ho hagués situat en una sucursal d'un banc tot i investigar-hi, al final, seria un text fals».

Per-Versions van començar a rodar el 2001 amb la peça que els va donar nom. El repte de la companyia era demanar textos a autors catalans per a dos actors i una actriu, que permetés fer riure sense necessitat d'escenografia. Amb aquesta fórmula anticrisi (molt abans que esclatés la bombolla immobiliària i que fes pudor el pet financer), tenen la mobilitat d'un escamot teatral. Poden actuar en teatres per a 800 localitats però també en pobles en què no hi viuen més de 120 veïns. Ser carn de festa major, tot i els riscos, ha portat a equívocs inimaginables en el teatre professionalitzat d'avui. Com el cop que van actuar a l'entrada de l'església (el vestidor era la rectoria) per a uns espectadors que miraven separats per l'escala d'entrada, i es va engegar l'aspersor de reg automàtic. O cada cop que el text anuncia que l'actor de televisió (que encarna el mateix Cruz) farà de pregoner. Es veu que entre les fileres dels envelats se sent un zum-zum preguntant-se si no s'havia fet el pregó el dia anterior. La companyia accedeix gustosa a deixar-se estimar, sempre advertint d'un bon restaurant per sopar-hi després. Teatre de bona digestió, el seu.

Així és que ahir Cruz va cuinar amb les gambes de Palamós per a la premsa a l'Indochine. Per què? Com una troballa perquè l'actor s'agafa uns dies de vacances i viatja al Vietnam on, aprofitarà per fer un recital de Miguel Hernández convidat per l'Institut Cervantes. Palamós i el Vietnam parella per caprici del teatre.