En record de Lorena Muñoz Bellosta

Descansa en pau, amiga. Sobretot a partir d’ara, descansa d’aquesta horrible malaltia que se t’ha endut tan injustament... perquè jo mai hauria volgut descansar de tu.

T’emportes els millors dels somriures de què he pogut gaudir mai, les estones de converses tan agradables que em regalaves, la vitalitat i les ganes que et feien tan especial...

Em costa tant creure que ja mai et veuré passant per davant de casa amb el teu cotxe blanc, prement el clàxon per si no t’havia vist per explicar-me que te n’anaves a portar els nens a les extraescolars...

T’han pres la vida, quan tu no dubtaves a voler-la viure. Només em queda donar-te les gràcies per creuar-te un dia en el meu camí.

Ens retrobarem, amiga. Perquè em nego a descansar de tu.