A reveure, Ariadna

Ahir, al contrari que altres vegades, va ser en fullejar el diari que em vaig assabentar del traspàs de l’Ariadna Ventura Ros, filla d’en Narcís Ventura, propietari de la pesca salada del carrer Nou i exconfrare dels Manaies, que ens va deixar el gener del 2017, casat amb la M. Rosa Ros.

L’Ariadna, que havia treballat de periodista al diari El Punt i va ser redactora de Tot Girona i Hora Nova de Figueres, entre altres activitats, ens ha deixat a la flor de la joventut, als 45 anys, després d’una llarga malaltia, deixant dues filles, la Martina i la Carlota, i tots els somnis d’una mare jove i emprenedora per veure’ls fets realitat. El dia que el seu pare ens va deixar i que per diversos motius de coneixença li vaig dedicar un escrit, em va escriure: “Gràcies, Carme, m’ha agradat molt l’escrit del pare i segur que a ell també li hauria agradat.”

Jo avui et dic, Ariadna, que a una persona no li agrada escriure sobre persones que ens deixen, és més agradable fer-ho per altres motius, però quan ho faig és perquè hi ha quelcom dins meu que m’ho demana i el que sento és fort. Podria escriure de molta gent que he conegut, però la majoria dels que faig van lligats a la meva infantesa, a la meva vida i a la meva feina. Potser el dia que jo arribi seràs tu mateixa que em diràs: “Carme, el meu també em va agradar.” Així ho espero. Això no vol pas dir que a les persones de les quals no escric no les recordi; mana l’espai i a vegades a un no li arriba la notícia.

Recordo un dia que el pare va venir a esmorzar i em va comentar: “Carme, les meves filles s’han fet grans i tinc les vestes, creus que les podria passar a la Confraria?” I tant. Ariadna, podríem estar mirant centenars de fotos i penso que en cap veuríem el teu rostre sense aquest somriure encomanadís. A tu et va tocar dir adeu al teu pare, en Narcís, un bon amic i gran persona. Penso que a les teves filles seran tantes les persones que els parlaran de tu que malgrat que són molt joves sabran de sobres la gran mare que tenien.

Ahir, en una sentida cerimònia al Tanatori de Girona, et varen dir adeu. Un munt de gironins amics dels pares, amics i amigues dels teus es varen trobar per fer costat a la teva mare, la M. Rosa; les teves filles, la Martina i la Carlota; en Mingu; la teva germana, la Nora, i la resta de família per estar amb ells en un moment tan especial de dir adeu a una filla, a una mare i a una germana tan estimada.

Ariadna, quan arribis tindràs el goig més gran que pot tenir una filla, i és que en Narcís, el pare, estarà esperant amb els braços oberts la seva filla estimada.

Descansa en pau.