Necrològiques

A reveure, Pepita Molins Capdevila

Pepita, avui dia del Ram, per telèfon m’ha arribat la trista notícia del seu traspàs. Pepita, ja veu, al final i com a comiat l’he creguda i per darrera vegada no li dic senyora Pepita malgrat que és una gran senyora. L’últim dia que vàrem parlar per telèfon encara hi va insistir, però vostè ja sap que és un defecte meu que em ve inculcat per la meva mare, que des de petita sempre em repetia que havia de tractar a tothom de vostè.

Pepita, no sap com ho sento. Des del primer dia que ens vàrem trobar com a veïns del Centre Joan Suñer vàrem passar a ser com de la família, principalment els primers anys que vostè venia a les tardes a passar l’estona. Fins i tot li havíem passat pel·lícules, en Raimon no estava tan desmoralitzat i passàvem estones plegats, vostè amb una amabilitat encantadora. Nosaltres, amb el que teníem per explicar per com d’intensa havia estat la nostra vida, vàrem crear uns vincles d’amistat molt forts.

Pepita, des de la segona amputació del Raimon la cosa va canviar. Ell no volia veure gent, el seu lloc era quasi el llit, no ho va superar, i després del seu adeu vaig ser jo que em vaig tancar en banda i, o bé ens vèiem quan anava a l’hospital al vestíbul, o ens trucàvem als vespres, com la darrera vegada.

Tindré el record de la foto que ens vàrem fer tots junts el dia que varen venir els manaies. En Raimon va estar tan feliç que no oblidaré mai aquell vespre.

Pepita, ha estat una gran mare, una gran veïna, una bona amiga, i penso que per la gent del centre, podria parlar en nom de tots, ha estat una molt bona amiga, veïna i gran persona.

Ha escollit uns dies especials per deixar-nos, i tinc la seguretat que el seu marit avui la vindrà a esperar amb els braços oberts acompanyat d’àngels que portaran palmes, palmons, llorer i olivera beneïts d’ahir diumenge de Rams per donar-li una gloriosa benvinguda. Si veu en Raimon, li digui que vull estar millor, que m’ajudi una mica més.

Avui li diran adeu al tanatori de Girona, a les 11 del matí.

Descansi en pau

*Filla dels fundadors de la desapareguda Granja Mora.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia