El món en mans dels ximples

El president de Bolívia ja tenia un lloc en la història universal de la ximpleria, però s'està esforçant per apujar nota. Vincular el consum de pollastre amb els hàbits homosexuals, que ell considera desviats, és un bon crèdit de síntesi. Però el que ens ha de preocupar és que afirmacions d'aquest calibre no són mer exemple d'una limitació intel·lectual que podria corregir-se sinó que formen part d'una estratègia política. Ja va deixar establert l'historiador Carlo M. Cipolla que l'estúpid és més perillós que el malvat; però quan un país cau en mans d'un estúpid que obeeix a una estratègia malvada –solen arribar-hi per via democràtica i mantenir-se despòticament en el poder– els desastres es multipliquen. En les nostres societats occidentals els polítics poden dir, i no se n'estan de fer-ho, moltes bestieses, però podem portar-los la contrària i posar en evidència les seves falsedats; l'opinió pública, en definitiva, no està obligada a seguir-los en els seus desvaris. En canvi, a la resta del món –Bolívia, Veneçuela, Iran, Rússia o Xina– es governa d'aquesta manera: negant els fets i d'esquena a l'objectivitat científica; inculcant supersticions i doctrines mil·lenaristes; impedint les llibertats i eliminant els discrepants. En fem matèria d'acudits –el pollastre de l'Evo, els consells de savi llampat del Chávez per televisió, la interminable xerrameca castrista, les facècies del Gaddafi, Ahmadinejad obrint avingudes per on haurà d'arribar el Mahdi (el messies del xiisme)– i preferim ignorar que tenen partidaris entre nosaltres, però no podem impedir que proliferin.

Estem envoltats de ximplets i la nostra excepcionalitat històrica està amenaçada. N'hauríem de ser més conscients.