Iolanda Pineda

ALCALDESSA DE SALT PEL PSC

«Amb totes les crisis es creen oportunitats, i el que va passar a Salt ho ha estat»

L'alcaldessa analitza la polèmica que hi va haver a Salt fa dos mesos per la convivència i la inseguretat al municipi, de la qual creu que s'han tret coses positives. També parla del seu futur polític i la seva proclamació com a membre del comitè de campanya de Montilla

Nascuda a Salt l'any 1976, és llicenciada en dret. Militant del PSC des del 1998, va ser regidora a l'Ajuntament de Salt des del 1999 fins al 2004. També va ser consellera comarcal al Consell Comarcal del Gironès durant un any. Membre de l'executiva de la federació del PSC a les comarques gironines, del consell nacional del PSC, i també ho ha estat del comitè federal del PSOE des del 2000 fins al 2004. També és presidenta de la comissió d'Immigració de la Federació de Municipis de Catalunya i forma part del comitè de campanya de José Montilla per a les eleccions al Parlament de Catalunya. És alcaldessa de Salt des del 17 de juny del 2007. Està casada i és mare d'una filla.
AL COMITÈ DE MONTILLA
No puc pas dir que siguem íntims amics. Som coneguts, ens respectem, ens tenim afecte i ens reconeixem el treball mutu. Som companys de partit que tenen empatia. Salt és al seu cap segur
«LA SETMANA TRÀGICA»
El que va passar ha remogut moltes consciències. És com si hi hagués hagut una sacsejada
inseguretat
Costa molt poc generar sensació d'inseguretat, i en canvi costa molt eliminar-la
el paper de torramadé
CiU s'ha centrat en una oposició dura al ple i basada en el boca-orella
A quina hora es lleva?
–«A les set del matí. Intento anar a dormir cap a dos quarts d'una.»
–I quantes hores treballa?
–«Hi ha dies que deu, onze... Generalment tinc ocupat fins allà a les quatre, vaig a dinar i fins a les cinc o quarts de sis no solc tenir res. Aquesta estona l'aprofito per descansar una mica i després solc enganxar fins cap a les deu.»
–Ser dona ho complica?
–«No ho crec. Ser home o dona no t'hauria de complicar res, però és cert que els horaris no estan gaire pensats per compatibilitzar vida laboral i familiar. Generalment als ciutadans quan els va bé fer reunions és al vespre, que és quan han acabat de treballar i, és clar, intento adaptar-m'hi al màxim.»
–Va acumulant càrrecs. Això ho deu embolicar més.
–«Bé, sóc a la Federació de Municipis, però comporta una reunió a Barcelona un cop al mes. La resta de feina és per internet o per telèfon, una tasca més de despatx. Em comporta relativament poc temps. I l'executiva nacional del PSC significa un matí a Barcelona cada quinze dies.»
–Recentment també ha estat nomenada membre del comitè de campanya de José Montilla.
–«Sí, però ens trobem els dilluns que no hi ha executiva nacional.»
–Com és que hi hagi entrat?
–«Bàsicament perquè m'ho va demanar el president de la Generalitat. Em va trucar i va ser un honor que m'ho proposés. Hi som molts alcaldes, i això vol dir que es té molt en compte la veu del municipalisme. Hi som presents altres dones i gent molt jove, cosa que permet tenir un esperit de treball positiu, d'il·lusió.»
–És l'única gironina que en forma part. Això és significatiu.
–«Bé, de Lleida també n'hi ha només un, i de la demarcació de Tarragona, dos.»
–Encara ve més a mi. Sovint es fa tot pensant des del centralisme barceloní?
–«Al contrari. Per primer cop en un comitè de campanya hi és representat el territori! Abans hi havia un sol director de campanya que triava el seu equip i anava fent feina. La presència del territori és important, i a més ha estat el primer cop que el president és qui ha escollit els components, amb un missatge molt clar: un equip pròxim al territori, amb molta atenció al municipalisme, amb homes i dones amb un perfil bastant jove, combinat amb molta experiència. A més, hem de tenir en compte que no parlem de llistes, sinó d'un comitè de campanya que té un rerefons molt positiu.»
–Ara que parla de llistes. La seva aproximació a la cúpula del partit significa que la veurem almenys de diputada al Parlament?
–«Primer, ser en un comitè de campanya només significa ajudar en una campanya. Ja es veurà al seu moment quin paper em toca exercir, si és que em toca exercir cap paper. No tinc cap aspiració especial, si passés ja m'ho rumiaria. Però el meu principal objectiu és la política municipal i ser alcaldessa de Salt. Si fos diputada o no? No ho sé. Ser-ho també significaria ser més a prop per treballar per a Salt i alhora per a la resta de la demarcació. Però insisteixo que això no s'ha plantejat en cap moment i que la meva prioritat és Salt.»
–Dona, però sí que és significatiu. Si fos per experiència hi ha altra gent al PSC que en té més, des del punt de vista de política catalana.
–«Evidentment, però tampoc cal avançar esdeveniments ni fer segones lectures. Jo faig la feina que em toca al comitè de campanya i ja està.»
–En tot això hi entren components personals? Vull dir, per exemple, d'amistat amb Montilla?
–«Tant com d'amistat per dir que som íntims? No. Som coneguts, ens respectem, ens tenim afecte i ens reconeixem el treball mutu. Som companys de partit que tenen empatia. M'agrada pensar que Salt és un lloc especial per al president. El juliol del 2006, essent candidat a la Generalitat i ministre, va venir al pregó de la festa major i a un sopar a la Farga, i va tornar el juny del 2008. Salt és al seu cap segur.»

«La setmana tràgica»

–Passats dos mesos dels incidents que vinculaven immigració i inseguretat, quin balanç en fa?
–«Que aquells van ser uns moments molt difícils. Per a mi com a alcaldessa, per a l'equip de govern, per a l'Ajuntament i, sobretot, per a tot Salt. Al final, aquests moments de crisi sovint volen dir oportunitat. I crec que ha acabat essent així.»
–En quin sentit?
–«Ha remogut moltes consciències. És com si hi hagués hagut una sacsejada. Ara s'ha de començar de nou i mirar de fer-ho bé. I això suposa la valoració positiva. La societat civil saltenca, encara que de forma discreta però amb força, ha començat a sortir dient que Salt és molt més que immigració o que la imatge que es va veure durant aquells dies. Salt té un fort moviment associatiu i veïnal que representa més extensament un pensament que el que es va veure aquells dies. Molta gent té ganes de viure a Salt i en positiu. I això no és mèrit de cap grup municipal, sinó de la mateixa societat civil. Ens ha servit per començar a treballar amb veïns, comerciants, estrangers, grups municipals, per acabar constituint la taula de ciutadania. S'hi ha de trobar el comú denominador per a polítiques de cohesió, de convivència...»
–Ha servit perquè Generalitat i Estat hagin vist que hi ha un problema?
–«Crec que sí. Ha servit perquè entenguin que si es fan propostes és necessari abocar-hi recursos. Estem treballant en un pla de xoc on hi ha mesures conjunturals i estructurals.»
–Per exemple?
–«Conjunturals són les que ens calen ara per solucionar la problemàtica actual, com ara més mossos –s'ha reduït el nombre de delictes–, fer una justícia més efectiva i ràpida, més recursos en ocupació i formació que sigui alternativa a la branca reglada. En aquest sentit, estic convençuda que aviat hi haurà novetats. També calen noves polítiques de mediació –els recursos s'han acabat i s'han de recuperar, a banda d'afegir un mediador a l'espai públic–, educadors al carrer i un centre cívic. I de caràcter estructural bàsicament hi ha tres potes: com atreure activitats econòmiques perquè la gent tingui feina, com a través de l'habitatge canviar la situació –engegant esponjaments–, i l'educació, que és fonamental i complicat. Parlem que hi ha una problemàtica transversal: falten escoles bressol, escoles, incorporació tardana, la falta de graduats en ESO...»
–Però això de l'esponjament em sona a déjà-vu. Almenys ho he sentit a dir als tres últims alcaldes de Salt.
–«Sí, sí. A tots. Però algun dia s'ha de començar! Ha estat a l'imaginari polític de tots els grups que han estat a l'Ajuntament, i és clar que sols no ho podrem fer.»
–Abans parlava de sentiment de poble. No la sorprèn que persones que fa 30 o 40 anys eren immigrants i que no parlen català fossin algunes de les que van alçar la veu contra la immigració?
–«No. Per una raó: probablement són les persones que jo, sense cap to pejoratiu, en dic els atrapats. Gent que molts viuen al sector centre i que, pel que sigui, hi continuen d'alguna manera atrapats mentre els seus veïns de tota la vida n'han marxat i han vingut nous veïns que tenen una altra cultura, una altra llengua, costums diferents, alguns no paguen la comunitat... És normal que el problema esclati per aquí. El conflicte hi és quan topes i perquè hi vius de costat. En deu anys els ha canviat el barri.»
–Abans parlava d'inseguretat. Quan aquesta sensació s'instal·la en l'imaginari col·lectiu ja es poden aplicar polítiques que el mal ja està fet. Com es pot capgirar?
–«És complicat. Costa poc tenir sensació d'inseguretat i molt solucionar-ho. Ha disminuït molt el nombre de delictes, sobretot aquells relacionats amb la propietat, però la sensació d'inseguretat fa molt que està instaurada al municipi. Una cosa són les denúncies i una altra les sensacions. I les sensacions no es combaten amb números. Això no ho eradicaràs pas, però sí que es pot millorar. Si actuen els agents policials, els agents cívics, els mediadors en l'espai públic, es pot millorar. És qüestió de temps.»
–La mala imatge de Salt com es pot treure? No fa gaire es va queixar públicament d'un 30 minuts recent i de la imatge que es projectava.
–«Va donar una imatge esbiaixada, amb casos extrems. Això no ajuda perquè estigmatitza. La part dolenta del que va passar és que ha potenciat la mala imatge del municipi. La mala premsa de Salt és històrica. Als mitjans sortim per coses positives, com ara el teatre o la Coma Cros, però això no acaba arrelant de la mateixa manera que els atracaments o els robatoris.»
–Però aquesta també és una realitat que no es pot amagar.
–«Ni ho pretenc. Però aquesta realitat no existeix a Girona o a Fornells? I no surt de manera persistent a la premsa.»
–Però com a contrapunt també s'han noticiat coses positives per al municipi, com ara l'Espai Gironès o el teatre, per esmentar-ne un parell. Això ha servit perquè la gent de fora de Salt s'acostumi a anar a Salt?
–«Sí, o les Deveses, la Coma Cros... Tenim moltes coses positives i en vindran moltes, però tot i això costa de contrarestar l'estigmatització del poble.»
–S'ha sentit dolguda amb algú pel que va passar?
–«No especialment. Crec que m'he de centrar a treballar de manera positiva.»
–Sent que les administracions passen de Salt, que no es mima prou?
–«Probablement hauríem de tenir més suport. Les altres administracions són com una cosa més llunyana, i la política municipal són les trinxeres. Tens un contacte més directe, i com que a ells els arriba una realitat més diferida a vegades els costa fer-los entendre la realitat que existeix.»
–Em fa la sensació que el 2007 va presentar una llista comptant estar a l'oposició i que en alguns moments no ha tingut prou equip.
–«El meu paper és estirar el carro, però crec que els membres de l'equip de govern són persones molt lleials i treballadores. Hi ha gent que amb un altre tipus d'estudi o formació estarien més preparats? Potser sí, però tots s'hi deixen la pell. Jo els agreixo molt que en aquell moment em volguessin acompanyar en una situació de desafecció de la vida privada i de molts maldecaps. És una tasca vocacional i aquí ningú ve a guanyar prestigi ni diners, sinó a treballar.»
–També em sembla que Salt i Girona no s'han acabat d'entendre.
– «No és això, sinó que a vegades ens centrem en els propis problemes i falta que la corona urbana vegi més enllà. No és tant falta d'entesa com potser una mica de falta d'interès de tots plegats, en global, tot i que s'han fet avenços importants.»
–Però s'anuncia una comissaria a Salt i es crea una gran polèmica.
–«S'ha col·laborat en moltes coses, per exemple amb les Deveses o cultura.»
–Però això és com dir que han aprovat religió i treballs manuals i han suspès matemàtiques i català.
–«No, però no crec que no ens hàgim entès. A l'alcaldessa de Girona no li he sentit a dir que no vulgui una comissaria a Salt, sinó que no vol perdre la de Girona. I ho entenc.»
–El pacte amb ERC ha estat com es pensava?
–«Jo crec que ho estem portant força bé. Hi ha hagut bones sensacions entre els dos socis; malgrat que no hi ha entesa en tots els temes, hem pogut resoldre els problemes.»
–Sap que la pròxima campanya municipal serà especialment dura.
–«Sí, en sóc conscient. Crec que serà una campanya que ens demanarà que donem un missatge positiu, amb expectatives reals, confiança i il·lusió. No pots anar amb un ànim catastrofista.»
–Com definiria el paper de l'exalcalde i líder de l'oposició, Jaume Torramadé?
–«Fa una oposició dura en excés. Evidentment ha de fer la seva feina, però CiU és poc constructiva i participativa... Hem donat oportunitat que sigui en juntes, comissions... I no ho han volgut. Han centrat una oposició dura al ple i basada en el boca-orella. S'escuden sempre que tenim majoria i que com que no els necessitem no tenim diàleg. Aquesta és la seva excusa, però la realitat és que no els interessa ser-hi. Aquesta és una actitud de manual d'oposició, no constructiva. I no crec que a la ciutadania li agradi aquest to rabiós i enfadat.»
–Ell l'acusa de fer política d'aparador i de viure de renda.
–«Jo ja he explicat quin és el meu projecte de poble. Que ho faci ell. Segurament hi haurà coses en què estarem d'acord. Suposo que no parla de rendes quan hem creat una oficina de promoció econòmica que no existia quan ell era alcalde. I així podria posar altres exemples.»
–A banda d'immigració. Quina ha ser l'estratègia prioritària a Salt?
–«Sobretot en tema d'habitatge i creació de treball.»
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a