opinió

Catalunya i Espanya no s'ho mereixen

Una part de la societat d'Espanya no té la sensibilitat de trobar una resposta definitiva a l'encaix de Catalunya amb Espanya. Un encaix que passa per la normalitat d'entendre que Espanya és diversa i plural i que és aquesta diversitat la que la fa més rica

Aquests dies assistim al debat sobre la sentència del TC en relació al recurs interposat pel PP a l'Estatut de Catalunya. Una sentència que finalment no s'ha produït, a causa de la incapacitat dels membres del TC per arribar a un acord en relació al contingut de la norma bàsica del nostre país.

És incomprensible que, després de 30 anys de democràcia, algunes de les institucions bàsiques, com el TC, no entenguin quina és la realitat d'Espanya; una Espanya plural, diversa, i amb realitats nacionals i culturals específiques, com les que representa la societat catalana. Després de 30 anys, els catalans i les catalanes no podem estar justificant i defensant de manera permanent els nostres sentiments, la nostra cultura i la nostra llengua.

Per a un socialista com jo, vingut d'Andalusia quan era ben petit, que es considera català, catalanista, progressista i federalista, però que no ha defensat mai el nacionalisme, ni l'espanyol ni el català, la situació actual planteja una gran reflexió sobre les nostres institucions i la transició de la dictadura a la democràcia.

El que més em preocupa en aquests moments, és la solidificació de la idea que una part de la societat d'Espanya no té la sensibilitat de trobar una resposta definitiva a l'encaix de Catalunya amb Espanya. Un encaix que passa per la normalitat d'entendre que Espanya és diversa i plural, i que és precisament aquesta diversitat la que la fa més rica socialment i culturalment.

Espanya necessita un compromís social i polític per trobar un encaix definitiu a Catalunya, amb el respecte mutu dels fets diferenciats, la llengua, els costums, els símbols nacionals, etcètera. Només d'aquesta manera ens desempallegarem de la reivindicació permanent i ens instal·larem en un clima de normalitat i de treball per la millora de la ciutadania. Aquest és el compromís social i polític que va generar l'aprovació del nou Estatut de Catalunya pel Parlament de Catalunya, per les Corts Generals a Madrid i pel poble català, en referèndum. Un Estatut que s'està desenvolupant amb normalitat, però amb una certa inseguretat i condicionat pel que dicti el TC. En qualsevol cas, la sentència ja la van pronunciar les tres cambres de representació de la ciutadania i el mateix poble, que va expressar democràticament la seva voluntat d'avançar amb cap al futur amb el nou Estatut.

Davant aquesta situació, li correspon al nostre president i màxim responsable dels socialistes catalans, José Montilla, liderar la resposta institucional a la situació que ha creat la incapacitat del TC per dictar sentència sobre el recurs del PP. La resposta demana que busquem i trobem fórmules per avançar en la normalització de l'encaix de Catalunya amb la resta d'Espanya entenent la diferència com una suma i no pas com una resta; com una oportunitat per avançar junts i superar les confrontacions que només beneficien determinats sectors reaccionaris d'Espanya i també de Catalunya.

Els socialistes catalans volem, d'una vegada per totes, que Espanya ens tingui en estima com una mare hi té les seves filles, com una filla especial, diferent de la resta. Una filla, Catalunya, que vol continuar estimant la mare però que vol trobar la normalitat en el respecte per les diferències.

En aquest context, la responsabilitat és de tots. Els socialistes catalans estem compromesos amb el poble de Catalunya per avançar al costat de la resta de territoris d'Espanya.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.