Tot va bé si acaba bé
La Grama salva el coll esportivament amb una tarda de patir, patir i patir
El 2-1 de Pedro fa vibrar el camp colomenc, que encara és de segona B
La frase del capità Jorge resumeix la fita: «Hem oblidat que no cobrem»
«Durant la setmana hem parlat de la ironia que, amb mi a la banqueta, encara no havíem guanyat un partit a casa, i que tocava guanyar-lo ara. No crec que l'Alcoià estigui tan feliç com ho estem nosaltres»
«És clar que el Maonès ha vingut aquí primat. Ha estat increïble marcar el gol de la permanència»
«Si ara em preguntessis si hem cobrat els últims mesos, no t'ho sabria dir. L'alegria és immensa»
«Ara, la salvació d'aquest club ja no depèn només de nosaltres»
«El camp ha quedat glaçat quan ens han marcat el gol de l'empat. Han estat uns moments molt durs, però per sort hem salvat una temporada duríssima»
No s'ho mereixien. No es mereixien haver de pencar dues setmanes més sota la pressió angoixant d'una promoció de descens. Hauria estat injust després d'una temporada en què la normalitat ha estat la gran absent en el dia a dia de l'entitat. No s'ha d'oblidar que mentre Pedro García s'esgargamellava després de marcar el gol de la permanència, un extresorer continua segrestat a l'Àfrica. Que un suec impostor dorm a la garjola. Que els jugadors porten sis mesos sense cobrar, que l'equip ha tingut dos entrenadors i un president fantasma que ha fet més mal que bé al club... Tot això ha passat en sis mesos. I, així, un llarg etcètera, tan llarg que serviria per omplir les línies d'aquesta crònica i que expliquen per què la Grama s'estava jugant ahir la salvació. Però tot va bé si acaba bé... per ara.
Perquè els colomencs van salvar ahir la categoria, però ara tenen dos mesos i tres setmanes per trobar com a mínim 300.000 euros que salvin el club del descens administratiu. Aquesta, però, és una altra història. La primera, la més peremptòria, ha tingut un bon desenllaç. No exempt de patiment, era clar: estem parlant de la Grama.
El partit va començar bé, i en el minut 24 Alfaro feia el primer gol amb una rematada un pèl afortunada des de la frontal. Cap al final de la primera meitat, les notícies s'acumulaven, i deixaven una barreja d'alegria i intranquil·litat a Can Peixauet. D'una banda, a l'altra riba del Besòs, l'Alcoià marcava dos gols que deixaven molt ferit l'Espanyol B abans del descans. Al Nou Municipal, però, el mig Raúl era expulsat amb una segona groga molt rigorosa (40'). La segona part es va viure amb l'ai al cor i, a només 20 minuts del final, les pitjors sensacions afloraven amb el gol de l'empat d'Iray (1-1). El camp va emmudir de cop. Un silenci insondable que va durar 12 minuts, fins que Pedro, aprofitant una passada genial de Toni Lao, va trencar-lo en un esclat de fúria i alegria que feia temps que no es veia en aquelles latituds.
A Vicente Ferrer no se'l va veure al camp
Una de les absències més destacades en el partit d'ahir va ser la de l'expresident Vicente Ferrer, que no es va deixar veure en el partit més important de la temporada de l'equip colomenc. Els que no van faltar a la cita, demostrant que la Grama, en l'àmbit social no és morta, són els més de dos mil espectadors que es van reunir a la graderia de Can Peixauet. El treball incansable de les penyes va ser molt important perquè el camp presentés la millor entrada de la temporada, de llarg.