la contra

Llegir en veu alta

La Fundació Enciclopèdia Catalana reuneix al Teatre Monumental de Mataró una quarantena d'estudiants del Maresme, el Vallès Oriental i el Barcelonès Nord en una de les semifinals del Certamen Nacional Infantil i Juvenil de Lectura en Veu Alta

Amb un d'aquells lemes que fan pensar, A tot arreu i en tot moment, ahir el Teatre Monumental de Mataró es va omplir de gom a gom per triar els finalistes del Maresme, el Vallès Oriental i el Barcelonès Nord del Certamen Nacional Infantil i Juvenil de Lectura en Veu Alta. Una competició organitzada des de fa sis anys per la Fundació Enciclopèdia Catalana que busca allò tan simple i alhora tan complicat d'estendre entre els més joves: el gust per la lectura. Amenaçats per una cultura cada cop més basada en la imatge i en què l'ordinador s'obre pas a cops de colze, mantenir viu i amb un interès creixent un concurs en què la paraula i el llibre ocupen un lloc preferent ja és, per si sol, motiu de joia. Joia també la de veure com centenars d'estudiants de primària i secundària d'una vintena d'escoles de les tres comarques ocupaven els seients d'un teatre que ha millorat d'una manera extraordinària la sonoritat. La majoria d'ells, acompanyats de familiars i mestres i professors, anaven de claca dels concursants. Petits i valents protagonistes que van pujar a un escenari per llegir fragments d'obres davant d'un auditori atent i respectuós davant els nervis, els silencis massa llargs o els inevitables entrebancs amb aquelles paraules que es resistien a sortir. Lectors en veu alta, activitat que, al contrari del que es pensa, té una gran dificultat si es vol fer bé. Perquè no només cal modelar la veu, en un to que arribi, sinó que cal posar atenció a la dicció, la vocalització, la rapidesa en la lectura i l'expressivitat.

I fer-ho davant de molts ulls i orelles atents a qualsevol imperfecció, sobretot si es tracta d'un que no pertany a l'escola defensada. Un públic, però, dominat des del primer moment per un mestre de cerimònies capaç de transformar la competitivitat d'un certamen en una simple distracció, en un joc de participació «on tots sou guanyadors pel sol fet d'haver pujat dalt de l'escenari». Un presentador disciplinat que pujava i abaixava els micròfons a l'altura dels concursants, però que també tenia a punt el copet a l'espatlla per als més nerviosos o la frase enginyosa per quan el galliner xerricava més del compte després de molta estona en silenci.

Les quatre categories que van pujar a l'escenari, tres de caràcter individual i una de col·lectiva, van estar a l'altura de les circumstàncies i van demostrar fins a quin punt el treball previ amb els mestres i professors havia donat fruit. Escoltar la teva llengua en veu alta sempre és un goig, i més quan l'expressen aquells que n'han de fer bandera en un futur. Per això, tal com va puntualitzar el president del jurat, Josep M. Ferrer, membre del patronat de la Fundació Enciclopèdia Catalana, la feina de triar els finalistes va ser «feixuga, però extraordinàriament gratificant, atès el gran nivell dels participants». Abans del veredicte, però, els organitzadors van tenir el detall d'entretenir la mainada amb l'actuació del grup Planeta Impro, dos actors que basen el seu espectacle en la difícil improvisació de fragments de llibres agafats aleatòriament. Memorable sens dubte el muntatge de la sirena gall o el de l'esperit de la Nutel·la. Un luxe d'humor. Finalment, la tria dels quatre finalistes va beneficiar moltíssim Pineda de Mar, on els IES Pineda i Joan Coromines van aconseguir el primer lloc de les categories d'ESO. La gran final es resoldrà el dia 11 que ve a l'Auditori de Barcelona. La resta de participants van marxar del Monumental amb un parell de llibres i un diploma sota el braç. Suficient per continuar alimentant el gust per la lectura.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.