cultura

Xavier Diez publica un assaig sobre la violència revolucionària

Es titula «Venjança de classe»

Al llarg del primer terç del segle XX, les transformacions econòmiques derivades de l'evolució del capitalisme van portar a una societat desestructurada i amb unes desigualtats brutals, en què les classes baixes estaven pràcticament sotmeses a un «apartheid social». Aquesta és només una de les nombroses respostes als nombrosos perquès amb els quals Xavier Diez s'ha plantejat Venjança de classe (Virus Editorial), un assaig històric que intenta esbrinar les causes profundes que van portar determinats nuclis de l'univers llibertari a protagonitzar actes de repressió contra individus, col·lectius i béns particulars. Quan se li pregunta què el va motivar a escriure un llibre de la revolució anarquista, Diez respon que aquest és un capítol «poc conegut, mal explicat per la historiografia oficial i oficiosa, i ple de prejudicis que, com a historiador, pretenc restaurar». Diez, que no és nou en el terreny de la història –a banda de novel·les ja havia escrit dos llibres d'història–, és summament conscient que trepitja «nombroses mines», en tractar uns «temes tabús» «com són l'anarquisme i la Guerra Civil, i encara més, la violència revolucionària». Decidit a trencar etiquetes i convencions arrelades a «l'estructura de classes vigent», Diez ha partit d'una ampliació dels estudis iniciats amb la seva tesi doctoral i una ponència en un seminari celebrat fa un parell d'anys al Museu d'Història de Barcelona per centrar les seves indagacions en l'estudi d'una societat, la d'aquells anys turmentosos, fomentada en l'exclusió. L'autor ho planteja com una tragèdia grega, «perquè es podria haver evitat». I hi afegeix que, «si bé tothom va tenir responsabilitats, la incapacitat de la República ho va fer irremeiable».

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.