Violència a les aules, a la Beckett
«Reacció» és un text de l'alemany Lutz Hübner pensat per al públic juvenil
És molt poc habitual trobar espectacles a Catalunya pensats per a un públic adolescent. Es considera, majoritàriament, que és la franja d'edat en què es deixa d'anar al teatre. El dramaturg alemany Lutz Hübner està molt interessat a escriure per a aquest col·lectiu. Ho fa sense rebaixar gens la pretensió literària ni la mirada crítica a un problema sempre al límit. Per Hübner, tots els problemes socials es congreguen primer entre els joves: des de la falta de solidaritat fins a la pressió que rep la societat per anar millorant sempre els resultats, siguin acadèmics o professionals: «Un teatre que tracta de la gent jove també tracta dels temes que afecten la societat.»
El director de Reacció, Òscar Molina, rebutja l'estètica i la banalització dels muntatges que habitualment s'utilitzen per il·lustrar el món juvenil: com si fos imprescindible l'argot, l'abús de telèfons mòbils i el desplegament cinematogràfic. El director, que admet que ha optat pel risc en la posada en escena, assumint la possibilitat de desagradar a l'autor –ahir va ser present en la roda de premsa–, sí que manté la música de Coldplay que demana Hübner en les acotacions.
Realitat o ficció?
Lídia Linuesa va ser professora de teatre durant molts anys en una escola de l'extraradi barceloní. Ella volia captivar els alumnes fent activitats atractives. N'hi havia que responien molt bé, mentre que d'altres aprofitaven l'ocasió per rebel·lar-se contra la societat. «Sabia que no era contra mi, es rebel·laven perquè se sentien al pou de la societat», comenta, tot i que ella mateixa en fos la víctima: un alumne de primària li va rebentar les rodes del cotxe, per exemple. Linuesa té clar que, per educar i reinserir socialment alumnes difícils, cal un treball conjunt de l'escola i la família. Interpretant el paper de la mestra, s'hi sent molt identificada, com els mateixos mestres, ja que ha vist uns quants espectadors que s'assenyalaven entre ells per fer-li veure que també han viscut casos semblants al que narra com a personatge de l'obra. Linuesa admet que també va voler ajudar una noia, d'una manera semblant com fa la professora de Reacció. Reconeix que hauria pogut acabar molt malament, si hagués continuat en el món de l'educació. Més realitat: l'Albert Carbó, que interpreta l'alumne, el va tenir a classe quan era mestra. «L'havia de fer fora, perquè era molt bellugadís i no callava mai», recordava ahir Linuesa. El director ha apostat per l'ambigüitat de la relació entre els dos personatges perquè sigui el públic el que trobi més finals. De fet, Hübner admet que rep periòdicament cartes d'escoles que han treballat el text i que li ofereixen finals nous.
Un segment de públic verge
A Catalunya hi ha molt poca tradició dels autors de teatre a treballar muntatges per al col·lectiu adolescent. En aquesta línia, s'ha produït Reacció, de Hübner, un autor que habitualment treballa pensant per a joves i adults. El Goethe Institute de Barcelona va començar el 2007 un treball d'intercanvi d'aquesta dramatúrgia entre Alemanya i Catalunya. L'any passat, la Fundació Xarxa es va afegir a la iniciativa, i aquest 2009 hi ha entrat també la Beckett, a visualitzar aquest corrent teatral. Tot i que de manera esporàdica, és el tercer cop que es representa una obra de Hübner a Catalunya. Per l'any vinent, hi ha prevista una producció per a la programació familiar del TNC, A l'arca, a les vuit, d'Ulrich Hub, que es va estrenar la tardor passada a Temporada Alta. L'Institut Goethe, que ja ha participat en algunes jornades de reflexió per abordar amb més força els espectacles juvenils, també proposa que es potenciïn els assessors pedagògics teatrals que impulsin aquestes programacions, i també fòrums on es debati el tema dels muntatges.
Per Toni Casares, director artístic de la Sala Beckett, la situació està canviant sensiblement. I és que els joves autors, que ara escriuen sobre el que preocupa la seva generació, ja fan una aproximació molt gran a aquestes edats. Posa exemples com ara Jordi Casanovas, Marta Buchaca (Plastilina, estrenada l'any passat a la Beckett, parla de la violència juvenil), Helena Tornero i Cristina Clemente. També Carles Mallol acaba d'estrenar al Tantarantana Primaris, una obra en clau de comèdia en què els professors tenen por de sortir de l'aula de mestres, amenaçats pels alumnes. Al voltant de la taula, es caracteritzen des dels professors més vocacionals fins als més pragmàtics i desenganyats de l'educació. Una posició molt més passiva és la comèdia, protagonitzada per Josep Maria Pou, Els nois d'història, en què es confonen la devoció per un professor i les seves aficions sexuals, molt allunyades del que dicta la convenció social.
Per Òscar Molina, el mèrit de Reacció és que no fa més que plantejar qüestions; no es troba la veu de l'autor enlloc, no s'hi sap trobar una moral clara.