Es reconeix la tasca de les 800 parelles lingüístiques
Més de 650 persones participen en l'acte
Marroquins, gambians, hindús, sud-americans, anglesos, catalans o de la resta de l'Estat. Tant era la procedència o el país de naixement, però ahir les 650 persones que van participar en l'acte de reconeixement de la tasca que fan les parelles lingüístiques van voler mostrar el seu compromís amb la llengua catalana, ja sigui ajudant una o dues persones a aprendre català o apuntant-se al programa per aprendre'l. Els actes es van centrar en el reconeixement d'aquesta tasca voluntària i es va acabar amb una foto de família de tots els participants.
Aquest 2010 ja s'han creat fins a 800 parelles lingüístiques, una xifra que podria permetre superar les prop de 1.500 que es van fer l'any passat. La directora del Centre de Normalització Lingüística a Girona, Montse Mas, es mostrava satisfeta i explicava la voluntat «d'ampliar el foment de la llengua a les empreses per garantir més l'ús del català». Aquest programa se sumarà així a les parelles lingüístiques i a la tasca a les presons que s'han desenvolupat en els últims anys per fomentar i difondre l'ús social de la llengua catalana.
«Aprenc català perquè sóc i visc a Catalunya»
En Bakoreh va néixer a Gàmbia i va arribar fa quatre anys a Catalunya i aquest és el primer any que té una parella lingüística per aprendre el català. Admet que aprendre'l no li és fàcil, però garanteix que li agrada molt conèixer la llengua. Feia de paleta i ara la crisi ha provocat que es quedi sense feina, un fet que també explica que ara vulgui aprendre català. «Veig que quan vaig a buscar feina, és més fàcil si parlo en català», explica en Bakoreh. També valora els beneficis que té conèixer gent nova amb el programa de les parelles lingüístiques. Amb aquest temps diu que té «cada cop menys vergonya de parlar català» i per explicar els motius ho té clar: «Aprenc català, perquè sóc i visc a Catalunya.»
«És una font d'enriquiment cultural»
La Conxa fa tres anys que és voluntària lingüística i ha tingut parelles d'Andalusia, Anglaterra o Brasil. Assegura que es tracta d'una «experiència molt positiva» perquè és «una font d'enriquiment per conèixer gent i altres cultures». Explica que l'objectiu de les trobades sempre és fer-los parlar molt i admet que al principi «els costa i tenen por», però al final de les trobades assegura que ja se senten més segurs i amb confiança per parlar en català. És de Lloret, i per això quan arriba el bon temps aprofiten l'estona que queden per passejar a tocar de mar i a l'hivern es troben en algun bar. Explica que els principals temes de conversa «són els nostres costums, famílies o paraules del dia a dia».
