En memòria de Lluís Poaté i Salvador

El senyor Poaté, com el coneixen tots aquells cassanencs que han sigut alumnes seus. En Lluís va passar gran part de la seva vida a l’escola Puig d’Arques, primer d’alumne, després com a practicant de magisteri, per esdevenir-ne mestre durant més de 40 anys. Tants anys al centre li donaven la categoria de mestre de mestres quan un docent arribava de nou a l’escola.

Quan li va arribar la jubilació, el 2010, continuà vinculat al nostre centre exercint d’avi, sempre que convenia, dels seus quatre nets i la seva neta. Les seves aficions es van convertir en professió tant a les aules com al pati.

La química i les ciències naturals van ser un dels seus àmbits d’interès; així, era fàcil trobar-lo fent algun experiment al laboratori. Feia de profe de matemàtiques; tothom recordarà les seves files de càlcul mental, els problemes i enigmes, les equacions... Al pati se’l veia sovint amb grups d’alumnes fent educació física. I també al pati marcant algun gol a les porteries a l’hora de l’esbarjo –el futbol sempre havia sigut una de les seves grans aficions– o encistellant al tauler des del mig del camp de bàsquet just abans d’entrar a classe havent dinat, aclamat per tots els seus alumnes.

En Lluís també era persona que participava en les festes de l’escola amb intensitat; gaudia amb el tracte personal amb companys i alumnes, més enllà de la tasca estrictament docent. Potser el que més recordaran els nens i les nenes era que durant els dies de carnaval deixava de ser el Sr. Poaté i ens visitava la Lola, vestida per a l’ocasió i amb unes ulleres de sol d’impacte.

Aquests darrers anys ha passat a formar part del grup de mestres jubilats del Puig d’Arques que sempre hem tingut al costat quan, des de l’escola, se’ls ha demanat de col·laborar en qualsevol tasca o celebració.

Lluís, gràcies per tot el que has donat a l’escola Puig d’Arques. Formaràs part sempre dels nostres records.

*Comunitat educativa i col·lectiu de mestres jubilats