Fúria catalana

Que el futbol és cosa seriosa pocs ho dubten. Per bé o per mal, aquest espectacle desperta i canalitza passions insòlites i posa a l'abast del públic metàfores de lleialtat i pertinença que no reclamen ni racionalitat, ni ponderació, ni justificació. És un programa que respon a la crida més natural i menys domesticada que portem a dins, i és per això, suposo, que aquesta forma de follia col·lectiva té tants adeptes. I en aquestes, just la setmana que els catalans hem hagut de demostrar la nostra capacitat de respondre a les complicacions de viure a Espanya, hem vist com un català donava el passi a la final a la selecció espanyola i despertava una onada de furor patriòtic. L'atzar ha volgut que, per enèsima vegada, futbol i política mantinguessin relacions íntimes. El cop de cap de Puyol va ser allò que en diuen un gol racial, un cas típic d'aquella fúria que s'atribuïa a la selecció quan no guanyava res de res. La imatge definitiva de l'ancestral fúria espanyola la hi ha posat un xicot de la Pobla de Segur. Ara que aquest equip ha quedat empeltat del joc del Barça i que té els del Camp Nou com l'eix bàsic del conjunt, els èxits són continus. Els catalans són el motor de la selecció, com Catalunya ho és d'Espanya i, tanmateix, la sensació de treballar per altri se'ns fa més aclaparadora que mai. Escric això abans de saber com va anar la manifestació d'ahir, però si el toc de fúria catalana que ha donat Puyol a l'Espanya futbolera l'ha donat, també, la ciutadania amb una resposta contundent a l'Espanya reaccionària, potser els camins s'aplanaran. La política, com el futbol, és també un joc de voluntats i d'atzar, de treball rigorós i de pura inspiració. Si a la selecció espanyola li han acabat dient “la roja” i, al damunt, és mig catalana, tampoc ens ha d'estranyar que el futur de Catalunya acabi derivant cap a sortides inesperades. Ni la política ni el futbol són una ciència exacta i pot passar de tot. Només cal fixar-se en l'important. Ho deia un gran futbolista, Bobby Robson: “En un partit de futbol el més important són els primers noranta minuts”.