Menjar a la feina

En els últims anys ha augmentat molt el nombre de gent que no surt de la seva empresa a l'hora de dinar i s'emporta la carmanyola de casa seva, tot i que encara continua sent una minoria que no passa del 10%. Des de l'any 1997, un reial decret de la llei de prevenció de riscos laborals, a part d'establir quines condicions ha de tenir el lloc de treball, els vestuaris i els llocs de descans, entre d'altres coses, també estableix les condicions requerides per a la zona de menjador, que és obligatori per a totes les empreses, tant les petites com les grans. Els sindicats asseguren que les empreses grans són les que tenen més facilitats per complir la llei, ja que poden trobar més fàcilment una zona que estigui en les condicions d'espai idònies per fer de menjador. Les empreses petites són les que tenen més dificultats per oferir un menjador en condicions, i és el punt en què es troben més incompliments. Als menjadors de les empreses, la gent hi va habitualment amb la carmanyola i el dinar fet de casa, però en els últims anys també han aparegut les botigues que venen menjar preparat i fan menús econòmics per endur. Això passa sobretot en els nuclis urbans més aviat grans. Emportar-se el menjar de casa té un avantatge, si se supera la mandra que pot comportar preparar el menjar, ja que aquest es pot planificar amb antelació i preparar-se de la manera que es desitgi. Els experts recomanen anar més enllà dels plats més simples, com la pasta i l'arrós.

Però no tothom que menja a fora de casa, per la feina, s'emporta el menjar de casa o menja en les instal·lacions de l'empresa. Els restaurants de menú perviuen i cada migdia s'omplen de treballadors de totes les condicions, gràcies als menús econòmics, que en els darrers anys han introduït la novetat de les opcions, per fer-los encara més barats. El client pot escollir, si ho vol, només un dels plats del menú perquè encara sigui més barat. Els restaurants expliquen, però, que en molts casos aquesta elecció també depèn més de la pressa que pugui tenir el client que no pas per una qüestió d'estalvi. Als restaurants normals, tampoc no els acostuma a faltar la gent que demana el dinar i se l'emporta a la feina i, alguns, fins i tot l'encarreguen abans.