«Grisos» i Mossos

Com diu la històrica afirmació, les coses són com són i no pas sempre són com semblen. I, talment, els conflictes dels darrers dies, protagonitzats per mossos i estudiants, són prou complexos per escatir l'exacta dimensió de tot plegat, quan la partida es juga en múltiples escenaris i amb actors ben diversos, fins amb interessos divergents. Per això hi ha opinions de tota mena i, encara que contradictòries, moltes tenen prou raons per tenir-se en compte.

Amb tot, s'ha reservat el paper més ingrat als Mossos i, al darrer graó de les responsabilitats, a la conselleria d'Interior. Un nou capítol de la campanya que posa preu al cap de Joan Saura, segurament el punt més feble del tripartit, ben alimentada pels grups polítics de l'oposició i gens mal vista per alguns companys de govern. És veritat que la gestió d'Interior per part d'Iniciativa es podia endevinar com un repte important, amb la necessitat de trobar l'equilibri entre les responsabilitats de govern i les fidelitats ideològiques, però també és veritat que era una prova del nou per saber si els ecosocialistes podien aspirar a governar amb encert. Però, segur, que ni Saura ni els seus esperaven el munt de travetes que han trobat, fins i tot dins el mateix departament.

S'ha de reconèixer que en una societat com la catalana, amb vocació poc militarista, la policia és difícil que sigui un cos estimat, encara que es disfressi de Mossos i intenti mostrar la cara més amable. Però, per desgràcia, per a un bon equilibri democràtic, la policia és un element necessari i ha d'exercir l'ingrat paper d'assegurar l'ordre públic. És en aquest paper que pot dubtar en la frontera de fins on cal intervenir i trobar formes dissuasives efectives i no violentes. En el fil del «sí» o el «no», les imatges sempre poden ser manipulades i utilitzades segons els interessos de tercers i en descrèdit dels cossos policials. Amb tot, també altres vegades alguns agents no tenen prou consciència de la seva pròpia capacitat i poden caure en la sobredimensió del seu paper. Amb tot, aquests dies s'han sentit veus que han equiparat els actuals Mossos amb els grisos dels anys setanta. Quina fal·làcia! Una comparació que només pot venir de la ignorància o de la mala fe. Ni en la càrrega més intempestiva, els Mossos presenten el paral·lel amb unes actuacions sortosament superades i que tenien un final ben diferent. La mateixa possibilitat de criticar públicament les actuacions dels Mossos explicita clarament les diferències del gris al blau.