L'Estat ja no serà el principal mercat de Catalunya el 2015
El ritme de creixement de les exportacions fora de l'Estat duplica el de les que es vehiculen cap al consum estatal
Un estudi recull canvis estructurals rellevants en el comerç exterior de mercaderies
L'Estat deixarà de ser el mercat primordial de les vendes de productes catalans “al llarg dels pròxims cinc anys”. Així ho certifica el professor de la UAB Josep Oliver, autor de l'estudi Canvis estructurals del comerç exterior de mercaderies de Catalunya 1995-2006, publicat pel Departament d'Economia i Finances de la Generalitat.
El monumental treball d'Oliver es basa en les taules input-output, que recullen de manera molt exhaustiva i amb recursos molt superiors als ordinaris els fluxos de mercaderies de Catalunya cap a l'exterior, i posa de manifest la diferent evolució de les exportacions catalanes en funció de la destinació.
Segons les dades tabulades per Oliver –ha descartat el capítol de serveis perquè introdueix un biaix molt important en les dades a causa de la rellevància del turisme en l'economia catalana–, el Principat ha augmentat el ritme de vendes a l'estranger un 8,9% en el període 1995-2006, una cadència que pràcticament dobla el 4,5% amb què han crescut les vendes a la resta de l'Estat espanyol en el mateix període de temps.
Aquesta evolució diferent aporta unes magnituds absolutes reveladores: Catalunya exportava a l'Estat per valor de 54.773 milions d'euros a final del període esmentat, mentre que a fora de l'Estat venia per valor de 40.646 milions. Tan sols una dècada abans la proporció era dos terços favorable a la facturació a l'Estat, respecte del terç que en sortia fora.
Malgrat que falten les dades més recents, que s'han de recollir i processar perquè siguin comparables, l'acadèmic de la UAB es declara convençut que “les tendències de fons, molt bàsiques, s'han reforçat”. De fet, malgrat que la crisi ha frenat el comerç internacional, la reanimació econòmica és molt més evident a la resta del món que no pas a l'Estat espanyol, “que encara està molt tocat pel que fa a la demanda interna”, recorda Oliver.
Bones perspectives
Hi ha altres aspectes, segons el responsable de l'estudi, que són definitivament positius tot i la gran competència: “Els exportadors catalans, la indústria, han fet els deures, han reduït costos i han racionalitzat les plantilles; per això estan guanyant quota de mercat a Europa”. I ho fan amb sectors en què sempre han excel·lit, com ara la química i l'alimentació, però amb productes de molt més valor afegit.
Es minimitza el superàvit de la balança comercial amb l'Estat
Marga Moreno
Paral·lelament a la situació de mig-mig que ja s'atalaia per a les exportacions dins i fora de l'Estat, també s'intueix una altra paritat interessant des del punt de vista de la balança exterior: la tendència a l'equilibri, encara que no absolut, entre vendes i compres a la resta de l'Estat.
Efectivament, segons les dades de les taules input-output que acaben el 2006, la distància entre exportacions i importacions estatals es va reduint de mica en mica (respectivament, 54.773 milions i 47.669 milions el 2006), amb un ritme superior (5,9 per cent contra 4,5 per cent) de compres respecte a les vendes.
Oliver puntualitza, no obstant això, que en aquest àmbit “probablement es mantindrà un petit superàvit, ja que les manufactures catalanes tenen una forta tendència a sumar valor afegit”, que òbviament n'eleva el valor global. En tot cas, el professor es pronuncia: “Sempre he dit que Espanya s'equivocava de tractar Catalunya de forma incorrecta fiscalment, perquè som els grans dinamitzadors de l'economia, no tan sols per la producció, sinó perquè les nostres compres en relació amb la resta de territoris són molt importants”.
