Opinió

Català a la terrasseta

La mort del vós Vostès i vosaltres

A les ciutats, abans de la guerra civil els fills tractaven els pares de vostè, i dels 40 ençà ha triomfat el tuteig. Però als anys 20 hi va haver un ampli moviment de rebuig del vostè i de retorn al vós, que encara era ben viu als pobles. I és que el vostè, contracció de vostra mercè, es veia com un tracte cortesà i acastellanat. Tot i que l'intent va morir amb la República, com tants altres ideals, avui alguns encara percebem en vós un respecte afectuós, enfront d'un fred i distant vostè. Per això no es diu a Déu usted sinó i, en canvi, li podem dir vós. De fet, el vós ha mort més a mans del tu que no pas del vostè.
I de retruc ara sembla que l'afecte i la proximitat siguin incompatibles amb el respecte.


Però la batallà entre vós i vostè encara s'està lliurant avui en plural. La teniu ben viva en aquest mateix diari. Jo us he dit la teniu, perquè us parlo a vosaltres, que és plural tant de tu com de vós. D'altres columnistes us diuen la tenen perquè us parlen de vostès. El vós és prou viu, si més no en l'inconscient, perquè el vosaltres no s'interpreti encara com un tuteig extemporani sinó com un respecte càlid. “Escolteu” m'inclou i us inclou; “Escuchen”és l'ordre freda d'un funcionari. Hi ha alguna cosa molt catalana en aquest parlar d'igual a igual que, perdut el vós, hauríem almenys de salvar en el vosaltres.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.