“El sol és com el vi, s'ha de prendre amb moderació”

Sí, és clar. Però el prenc amb moderació, procuro no posar-me mai vermell. Conec bé la meva pell i m'exposo al sol el temps recomanable per aprofitar els avantatges que dóna sense el perjudici de la radiació excessiva. El sol és font de vida però se li ha de tenir respecte. És com el vi. Beure amb moderació és saludable, recomanable. Beure desmesuradament porta a la borratxera amb conseqüències desagradables a curt i a llarg termini.

Veure una platja plena de gent de pell blanca estirada sota el sol de justícia en ple migdia més que esgarrifar fa una mica de pena. És com si estiguessin fent el botellón. Prenen un sol de mala qualitat i en quantitat desproporcionada. És una llàstima perquè les seqüeles es veuen més tard en forma de taques, arrugues o fins i tot càncer de pell.

Probablement per estar bronzejats, per agafar color, per tenir cara de salut. Perquè ens diguin que tenim bon aspecte i això ens augmenta l'autoestima. Però no en sabem prou, de prendre'l.

Tot passa i tot cansa. De fet, el moreno paella ja no es porta, denota poca cultura i poc nivell econòmic. És el primer pas. El problema és que el canvi és massa lent i els efectes greus es veuen sovint anys després, quan possiblement ja ens comportem d'una altra manera. Ara recollim els mals hàbits del anys 60, 70, 80, 90... Però sóc optimista i crec que en el futur hi haurà menys casos de càncer perquè ara es prenen més precaucions.

Perquè ho identifiquem amb salut i bellesa. I això ve de lluny. A principi de segle s'utilitzaven els banys de sol per curar la tuberculosi. La societat burgesa, que va substituir la noblesa, va començar a estiuejar a les platges d'elit per aprofitar el poder curatiu dels banys de sol. El missatge va calar fons: els rics es bronzejaven a la platja i feien salut. Amb la popularització de les vacances d'estiu es va generalitzar el bronzejat a tots els estrats socials. La gent es posa morena no només per tenir un aspecte més saludable sinó per ser més atractiva.

En absolut. Estar moreno és la conseqüència de la defensa de la pell que intenta aturar la radiació solar. La pell negra sempre està morena i no per això les persones de raça negra tenen mes salut.

Les persones que tenen facilitat per posar-se morenes sense passar per la fase de cremada, sense posar-se vermelles, manifesten un bronzejat amb poc risc. Les de pell blanca, que es cremen amb facilitat i que insisteixen a bronzejar-se, posen en perill la seva salut.

És la condició humana. No tinc resposta. De tota manera, no totes les persones que es cremen tindran càncer. Fa falta una predisposició genètica, un factor constitucional.

En no veure el sol com un enemic, ans al contrari. La radiació solar és la font més important de vitamina D, molt per damunt de l'alimentació. Els seus beneficis són de gran vàlua i prescindir d'aquest brollador de salut no sembla gaire assenyat. Abandonar-se a l'exposició de manera arrauxada no tan sols no serveix per incrementar la vitamina D, sinó que comencen a aparèixer els efectes nocius fruit de l'excés de llum ultraviolada. Tenir ‘seny solar' vol dir tenir equilibri, conèixer la nostra pell, observar el nostre entorn i actuar de manera conscient.