Societat

el teu carrer

En record de la benefactora

El carrer Tecla Sala, un dels que desemboquen a la plaça de l'Ajuntament de l'Hospitalet, té una aparença funcional, fins i tot anodina. És una via important per al trànsit del centre, especialment per als autobusos municipals, i s'hi barregen unes quantes oficines d'entitats bancàries amb comerços de moda, de mobles i d'arts gràfiques. No hi falten clàssics dels nostres dies com un locutori i un parell de bars, i, com a signe dels temps que corren, un parell d'establiments tancats amb un cartell que diu: «Es lloga.» Els més desinformats no sabran d'on ve el nom de Tecla Sala, o, amb una mica de sort, el relacionaran amb l'escola que s'aixeca al número 18 o amb el centre cultural homònim, el més potent de la ciutat i la seva àrea d'influència. Però el cert és que la industrial Tecla Sala va tenir una notable influència en la vida de la ciutat com a gerent de la fàbrica tèxtil que regentava a la Torrassa fins al 1973 i com a benefactora.

Tecla Sala no era originària de l'Hospitalet, sinó que va néixer a Roda de Ter, el 1886. Es va casar amb Joan Riera i Sala, que posseïa a la mateixa població una fàbrica de teixits i filatures anomenada La Blava, coneguda així pel color de portes i finestres i on posteriorment treballaria Miquel Martí i Pol. El matrimoni va comprar el 1913 una fàbrica a l'Hospitalet, el molí d'en Basté, un molí paperer al Torrent Gornal. Aquest molí, el van ampliar i van construir al costat una nau a l'estil de les fàbriques de Manchester, la mateixa que ara ocupa el centre cultural Tecla Sala i la biblioteca central de la ciutat. La fàbrica, també de filatures, «va proporcionar molts diners», explica l'historiador Josep Maria Solias. Però la història familiar va patir un trasbals amb la mort de Joan Riera el 1926, que va deixar Tecla Sala vídua i amb quatre fills. La dona, que Solias descriu com «una gran dama de Barcelona» (va encarregar com a habitatge l'edifici a la cruïlla de Pau Claris amb Casp que ara és la seu del Departament de Justícia), es va posar al capdavant de la fàbrica i, d'acord amb la seva religiositat, va introduir un caire social en la gestió: va afavorir les dones amb fills, va obrir una llar d'infants a la fàbrica, va crear un club social per al miler de treballadors, va contractar un metge d'empresa i, a més de pagar bons sous, va donar plusos per casaments i malalties. A més, va cedir a la ciutat uns terrenys esportius i l'Ajuntament la va nomenar filla adoptiva de l'Hospitalet i li va dedicar un carrer el 1954. I, possiblement agraïda per aquest gest, o convençuda per l'alcalde Ramon Solanich, va abocar diners per construir la que llavors va ser la millor escola del municipi i que aquests dies celebra el 50è aniversari. Tecla Sala va morir el 1973, conscient que la crisi del tèxtil portaria la fi de la seva fàbrica. El seu record, però, perdura, tant en el centre cultural en què es va convertir la nau industrial com en l'escola i el carrer.


TECLA SALA I MIRALPEIX

Empresària del tèxtil, Tecla Sala i Miralpeix va néixer a Roda de Ter el 1886. Es va casar amb Joan Riera i Sala i el matrimoni va obrir una fàbrica de filatures a l'Hospitalet. A la mort del seu marit, el 1926, Tecla Sala es va fer càrrec del negoci i el va dirigir tot introduint millores socials. Va ser també una benefactora de la ciutat.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.